En aquesta quarta sessió, el treball de grup l’havíem de fer ja en clau de proposta. Es tractava de reflexionar sobre allò vist fins ara, tant problemàtiques com aspectes positius, i de pensar en les millores que es poden fer per tal d’aconseguir els objectius establerts en el manifest del projecte.
Els problemes cal veure’ls com a aspectes que calia millorar, però també cal reflexionar sobre aquells aspectes positius que el municipi té, i que poden contribuir a les millores, afavorir canvis o convertir-se en oportunitats.
El primer punt del manifest tracta la millora dels desplaçaments a les escoles, pel que fa a seguretat i confort, i la recuperació de l’autonomia de la infància. Molts dels problemes relacionats amb aquest punt tracten d’hàbits de mobilitat poc sostenibles o de sobreprotecció de la infància. I també d’alguns entorns amb poca vitalitat i solitaris que no propicien l’ús autònom de l’alumnat.
Mentre que en positiu destaquen escenaris d’arribada de l’alumnat a peu, en entorns urbans amb vitalitat, els qual afavoreixen la percepció de seguretat, així com dades de bona predisposició de famílies a canviar d’hàbits de mobilitat.
El segon punt del manifest busca un escenari amb menys presència de vehicles motoritzats, i vol més desplaçaments a peu, amb bici i amb transport col·lectiu. I en aquest sentit trobem un escenari actual amb elevada mobilitat amb vehicle, amb alguns problemes de mals hàbits d’estacionament, i també poc ús actual de la bici i l’autobús. En positiu, s’observa la demanda creixent de la ciutadania a millorar la mobilitat amb bici del municipi.
En el tercer punt, es contempla una xarxa d’espais urbans amb condicions adequades per a estar, passejar, jugar i xerrar. Els problemes que es detecten van relacionats amb la ubicació actual dels centres educatius, amb les discontinuïtats actuals en els itineraris que utilitzem per a caminar, i els punts conflictius o perillosos que hi trobem. En positiu trobem que Dénia té qualitats relacionades amb el paisatge, l’estructura urbana, l’activitat comercial o les relacions de veïnatge, entre altres, que poden contribuir a construir les solucions.
Sobre ciutat inclusiva, allò que més ha destacat és que Dénia no té ben resolta l’accessibilitat a l’espai públic. I també que cap centre educatiu del municipi, té un accés que oferisca condicions de confort, que facilite l’espera i la trobada de les famílies (sobretot mares, avis i àvies).
Sobre salut i contaminació destaca que els accessos als centres educatius en horari d’entrada són un espai agressiu perquè estan plens de cotxes.
I sobre participació, queda molt per fer, però és molt positiva la participació dels centres educatius, AMPA, entitats socials, alumnat i administració en el grup de treball del projecte, i continuem treballant.
A continuació tocava calfar-se el cap, i en grup, debatre idees i consensuar propostes que donen resposta als objectius del manifest.
Aquestes propostes les anavem a ordenar segons si eren:
