Per a posar en marxa el projecte i per a fomentar la mobilitat sostenible les escoles. Gairebé tots els centres fan Educació Vial, realitzen activitats organitzades per la Regidoria de Medi Ambient i eixides periòdiques a peu per l’entorn urbà.
En tots els centres arriba alumnat a peu, però estan lluny de ser la majoria.
Si hi ha alumnat que comença a anar sense acompanyament adult, aquest ho fa en els últims cursos de primària (5é i 6é). A excepció del CEIP La Xara i CEIP Pare Pere, on el paisatge urbà és diferent i comencen a anar sols i soles a partir de 3er de primària.
El CEE Comarcal Raquel Payá, també té un escenari diferenciat i divers respecte a la mobilitat de l’alumnat.
En tots els centres arriba alumnat a peu, però estan lluny de ser la majoria.
Si hi ha alumnat que comença a anar sense acompanyament adult, aquest ho fa en els últims cursos de primària (5é i 6é). A excepció del CEIP La Xara i CEIP Pare Pere, on el paisatge urbà és diferent i comencen a anar sols i soles a partir de 3er de primària.
El CEE Comarcal Raquel Payá, també té un escenari diferenciat i divers respecte a la mobilitat de l’alumnat
Alguns centres tenen servei d’autobús escolar. En alguns casos es manifesten problemes relacionats amb la parada.
Donat l’elevat percentatge de població que viu en urbanitzacions (55,66% en 2012) hi ha prou alumnat que arriba amb cotxe, i a aquest se suma altra part que, tot i no viure lluny, també va amb cotxe. L’escenari canvia en La Xara i Pare Pere, on hi ha més alumnat que va a peu.
Quan hi ha massificació de vehicles que arriben al centre, apareixen altres problemes que afecten les persones que van caminant (perceben major perill provocat per un tràfic més intens, obstaculització de l’accessibilitat o la visibilitat per vehicles mal aparcats, etc).
En alguns centres la recollida de l’alumnat es realitza fora del centre i en altres dins.
Es manifesten problemes d’aglomeració a les hores d’entrada i/o eixida. Sovint perquè l’espai públic no reuneix les característiques i qualitats que permeten un punt de trobada, espera i reunió, que s’ha de donar en les zones pròximes als accessos a aquests equipaments. Altres problemes vénen donats per la invasió d’espai de vianants per part de vehicles, etc.
Gairebé en tots els centres, l’escenari es complica quan plou. Alguns conflictes deriven d’una major arribada de cotxes, i altres són provocats per un mal disseny de l’espai públic (carrer), que impossibilita l’accés pel lloc habitual.
Els centres educatius que es troben en el casc urbà, solen tenir un entorn més viu, amb més activitat comercial, de gent passant o treballant. Aquesta vitalitat sol fer que l’entorn es perceba més segur, (en teoria, aquest és un factor que pot propiciar que a poc a poc augmente l’autonomia en els desplaçaments dels infants).
A la perifèria i les àrees residencials no hi ha aquesta activitat, tot i que l’entorn és percep com tranquil i segur.
En general els entorns són propicis perquè es recupere eixa autonomia en els desplaçaments de la infància, i amb modes més sostenibles (sobretot a peu), sempre que les distàncies des d’on es mouen ho possibiliten. Però cal millorar les condicions de l’espai urbà.
Es vol millorar l’entorn del centre i promoure l’arribada dels infants amb modes més sostenibles, sobretot a peu.
Per part de les AMPA, hi ha interès en el motius i beneficis d’aquest projecte. Caldrà, però donar informació i fer difusió entre les famílies. Per part del centre, expressen interès, i demanen saber-ne més.
