×

selector

ORIGEN

Es va parlar per primera vegada de rutes segures a l’escola Safe roots to school en Odense, Dinamarca, en els anys setanta, però és en els anys noranta quan les iniciatives de camí escolar comencen a consolidar-se per Europa i per països anglosaxons com Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.

Des d’aleshores podem parlar que hi ha dues línies de treball, l’anglosaxona i la italiana (mediterrània) inspirada en les idees de Francesco Tonucci. En el projecte CAMINIS ens inspirem en la línia de treball italiana, més propera i amb propostes més completes que aspiren a recuperar la ciutat que estem perdent.

Imagen: Frato.

PER QUÈ SORGEIXEN?

  1. Per la pèrdua d’autonomia de la infànica en els desplaçaments per anar a l’escola (van sempre acompanyats per adults, fi ns a sisè de primària).

  2. Per la pèrdua d’espai públic per a ús de les persones (i en concret dels infants) per la massiva presència i ocupació per part dels vehicles motoritzats.

  3. Per l’augment de la sensació d’inseguretat per la poca presència d’infants al carrer o la poca vitalitat d’alguns entorns urbans.

  4. Per l’augment de la inseguretat viària als carrers per la major presència i circulació de vehicles motoritzats.

  5. Per problemes de salut provocats per la contaminació ambiental, per mals hàbits de mobilitat o la poca relació que poden fer a l’espai públic: soledat, aïllament, sedentarisme i obesitat.

Imagen: Frato.

OBJECTIUS

  1. Crear una xarxa d’itineraris segurs, confortables, adequats (per a la infància i per a tota la ciutadania) per poder fer els desplaçaments quotidians caminant o amb bicicleta.

  2. Reduir l’ús dels vehicles motoritzats en els desplaçaments als centres educatius i millorar la qualitat de l’aire i seguretat vial en l’entorn dels centre educatius.

  3. Promoure la mobilitat a peu, amb bicicleta i amb transport públic com una forma activa de lluitar contra els problemes de salut. També pal·liar la soledat i aïllament provocat per la poca relació que poden fer a l’espai

  4. Fomentar que tornen a anar sols i soles en un trajecte que fan cada dia i que, per tant, és el que es dóna l’oportunitat d’aprendre a moure’s per la ciutat, a orientar-se, assolir reptes i a adquirir responsabilitats.

Imagen: Frato.

TOP