En la tercera trobada del Grup de Treball, el dia 6 de març, vam participar tots els agents convocats: representants de l’alumnat, de les famílies, dels centres educatius, de les entitats socials i de l'ajuntament de Dénia.

Aquesta sessió es va dirigir a treballar els conceptes que considerem més importants del projecte de camí escolar: els motius en el tipus de desplaçament, la percepció de seguretat i el grau d'autonomia.

Com sabeu, un dels objectius dels projectes de camins escolars és aconseguir sensibilitzar la ciutadania en la recuperació de la ciutat per a la infància. Una ciutat que siga bona per als infants és bona per a totes i tots, com diu Francesco Tonucci. Però a més de la conscienciació per a un canvi d’hàbits de mobilitat, reclamem transformacions físiques de l’espai urbà. Desitgem dissenys que comporten la reducció de la velocitat, que contribuïsquen a donar visibilitat en les interseccions i que ajuden a augmentar la percepció de seguretat al carrer, i no quedar-nos amb solucions parcials que depenen de la vigilància policial. A banda, sorgeix la inquietud i la necessitat de crear xarxes de confiança que abriguen les famílies que volem donar més autonomia a la infància.

Què vam tractar en aquesta 3a sessió?

En aquesta sessió de treball en fase de diagnosi, proposàvem conduir la reflexió cap el coneixement de la situació a Dénia, atenent que té diferents realitats, i que aquestes es veuen reflectides en els diferents participants del grup de treball, els quals poden aportar-ne informació.

Per al bon desenvolupament d’aquesta sessió de treball, comptàvem amb taules de dades i plànols, que resumien informació d’anàlisi recollida fins el moment. Les taules aportaven dades recollides en els qüestionaris emplenats per famílies, sobre com es mou l’alumnat a les diferents escoles, i els motius pels quals s’escull la manera de desplaçament. Els plànols representen informació sobre la realitat de la ciutat pel que fa a xarxa viària, xarxa per a vianants, infraestructura de la xarxa per a bicicleta, zones verdes, característiques de l’entorn urbà de cada centre educatiu, etc.

Per què es va a l’escola amb cotxe?

Es tractava de conèixer millor la realitat dels desplaçaments amb cotxe, tant en centres dins dels nuclis urbans com a zones residencials, saber quin escenari trobem a diferents escoles, en funció de l’origen dels desplaçaments de l’alumnat.

Llavors, parlem dels motius pels quals s’utilitza cotxe, i sovint, la resposta és perquè els adults passen per l’escola de camí al treball, i els resulta més pràctic acompanyar-los amb cotxe, o perquè els va millor recollir-los a l'eixida d’activitats extraescolars.

El cotxe s’escull per diversos motius, segons els casos i segons l’entorn on s’ubica el centre: per gestió del temps familiar, per rapidesa, per manca de transport públic o altres alternatives, per llunyania, perquè consideren insegur anar a peu, etc. S’analitzen casos concrets de molta arribada amb cotxe, col·legis Sagrado Corazón i Paidos ubicats fora del nucli urbà, o altres que sorprenen, per exemple al CEIP La Xara, potser va prou alumnat amb cotxe perquè venen d’altres municipis, o al col·legi San Juan Bautista, perquè molts no viuen en un entorn pròxim, però també destaca que hi ha alumnat que ve amb cotxe d’un entorn pròxim, i els motius ja no són llunyania, sinó per comoditat, perquè ve de pas al treball, per rapidesa, etc.

Qui va a l’escola a peu, amb bici o amb autobús?

Els xiquets i xiquetes que van a peu comparen les impressions d’aquells que van a soles i dels que van amb companyia adulta. Inicialment no consideren que haja diferències, però finalment admeten que si van a soles o amb amics, apareix el joc mentre caminen, per exemple juguen al "pilla pilla".

L’alumnat que va a soles, ho fa si viu a prop, com a molt 10 minuts, algun cas poc comú hi ha d’algun infant que ve des d’una distància major i inverteix més temps en el trajecte. També van a soles si l’entorn és accessible per a caminar.

Ningun infant dels presents va amb bici a l’escola. Entre els adults, s’explica l’experiència de l’ús de la bici a Dénia, un membre d'una entitat ciclista, que va en bicicleta sempre que pot. Ens transmet les mancances que té la infraestructura ciclista, però també anima a menuts/des i adults/tes a utilitzar la bicicleta en Dénia.

Però l’ús de la bici en els desplaçaments escolars genera controvèrsia, alguna persona considera més difícil aconseguir autonomia en la infància, si l’opció és la bici.

A la taula de representants de les famílies, consideren que anar amb bici avui a Dénia no és segur, i que, tot i que hi ha bon clima, no hi ha cultura d’ús quotidià de la bici.

Sobre l’autobús escolar, observem que és poc utilitzat, i les famílies diuen que potser és degut a la dificultat de quadrar horaris quan l’alumnat es queda a activitats extraescolars. Des del professorat apunten que l’autobús només és opció si la distància entre l’habitatge i el centre educatiu és superior a 3 kilòmetres. Potser hi ha alumnat que viu a poc menys de 3 km i no té opció de bus, i és una distància que tampoc assoleix fer-la a peu. Es planteja que s’hauria d’estudiar què fer perquè l’autobús fora bona opció per a reduir l'ús del cotxe.

Quina percepció de seguretat tenim en el camí a l’escola?

Les representants de les famílies consideren que allò que li concedeix seguretat a un espai és que hi haja poc de trànsit, que no s’hagen de creuar carreteres, i que hi haja policia als encreuaments, però també la presència de parcs, zones verdes i voreres amples.

Els representants de l’alumnat diuen que els aspectes que augmenten la percepció de seguretat d’un entorn són: semàfors, trànsit de cotxes reduït, voreres amples, passos de vianants ben senyalitzats i amb bona visibilitat, trànsit de persones. I els aspectes que no afavoreixen la sensació de seguretat: descampats, bitxos, les cases abandonades, els carrerons, els carrers estrets perquè hi ha poca vorera, la gasolinera, la plaça Paris, els encreuaments, etc.

Es nomenen algunes de les interseccions amb problemes de visibilitat i d’excés de velocitat. I conclouen que, en alguns casos, és eixa sensació d’inseguretat la que contribueix a acompanyar els infants amb cotxe a l’escola.

Segons els representants de les entitats, els voltants del Col·legi San Juan Bautista i Cervantes són entorns més segurs perquè els cotxes no poden circular de pressa.

Famílies, entitats i representants de l’ajuntament coincideixen en l’opinió que a la ciutat cal recuperar espai per a les persones, espai per a caminar i anar amb bici, i que cal guanyar-li’l al cotxe.

Des de l’ajuntament s’expressa que la mesura de treure lloc d’aparcament sempre és conflictiva, però que si l’objectiu és millorar la ciutat per a la infància, és més fàcil d’entendre i d’acceptar.

Al grup de treball s’han assenyalat alguns entorns que consideren més segurs: els carrers Marqués del Campo, Diana, Baix la Mar, Passeig del Saladar, parc Chabás. En general, els carrers amb tendes i amb gent, els carrers per a vianants.

Finalment, es tractava de reflexionar, amb tot el que s’ha tractat, i amb la visualització de material audiovisual escollit per aquesta sessió, tot allò que influeix en la pèrdua d’autonomia de la infància en el camí a l’escola.

En la tercera trobada del Grup de Treball, el dia 6 de març, vam participar tots els agents convocats: representants de l’alumnat, de les famílies, dels centres educatius, de les entitats socials i de l'ajuntament de Dénia.

Aquesta sessió es va dirigir a treballar els conceptes que considerem més importants del projecte de camí escolar: els motius en el tipus de desplaçament, la percepció de seguretat i el grau d'autonomia.

Com sabeu, un dels objectius dels projectes de camins escolars és aconseguir sensibilitzar la ciutadania en la recuperació de la ciutat per a la infància. Una ciutat que siga bona per als infants és bona per a totes i tots, com diu Francesco Tonucci. Però a més de la conscienciació per a un canvi d’hàbits de mobilitat, reclamem transformacions físiques de l’espai urbà. Desitgem dissenys que comporten la reducció de la velocitat, que contribuïsquen a donar visibilitat en les interseccions i que ajuden a augmentar la percepció de seguretat al carrer, i no quedar-nos amb solucions parcials que depenen de la vigilància policial. A banda, sorgeix la inquietud i la necessitat de crear xarxes de confiança que abriguen les famílies que volem donar més autonomia a la infància.

Què vam tractar en aquesta 3a sessió?

En aquesta sessió de treball en fase de diagnosi, proposàvem conduir la reflexió cap el coneixement de la situació a Dénia, atenent que té diferents realitats, i que aquestes es veuen reflectides en els diferents participants del grup de treball, els quals poden aportar-ne informació.

Per al bon desenvolupament d’aquesta sessió de treball, comptàvem amb taules de dades i plànols, que resumien informació d’anàlisi recollida fins el moment. Les taules aportaven dades recollides en els qüestionaris emplenats per famílies, sobre com es mou l’alumnat a les diferents escoles, i els motius pels quals s’escull la manera de desplaçament. Els plànols representen informació sobre la realitat de la ciutat pel que fa a xarxa viària, xarxa per a vianants, infraestructura de la xarxa per a bicicleta, zones verdes, característiques de l’entorn urbà de cada centre educatiu, etc.

Per què es va a l’escola amb cotxe?

Es tractava de conèixer millor la realitat dels desplaçaments amb cotxe, tant en centres dins dels nuclis urbans com a zones residencials, saber quin escenari trobem a diferents escoles, en funció de l’origen dels desplaçaments de l’alumnat.

Llavors, parlem dels motius pels quals s’utilitza cotxe, i sovint, la resposta és perquè els adults passen per l’escola de camí al treball, i els resulta més pràctic acompanyar-los amb cotxe, o perquè els va millor recollir-los a l'eixida d’activitats extraescolars.

El cotxe s’escull per diversos motius, segons els casos i segons l’entorn on s’ubica el centre: per gestió del temps familiar, per rapidesa, per manca de transport públic o altres alternatives, per llunyania, perquè consideren insegur anar a peu, etc. S’analitzen casos concrets de molta arribada amb cotxe, col·legis Sagrado Corazón i Paidos ubicats fora del nucli urbà, o altres que sorprenen, per exemple al CEIP La Xara, potser va prou alumnat amb cotxe perquè venen d’altres municipis, o al col·legi San Juan Bautista, perquè molts no viuen en un entorn pròxim, però també destaca que hi ha alumnat que ve amb cotxe d’un entorn pròxim, i els motius ja no són llunyania, sinó per comoditat, perquè ve de pas al treball, per rapidesa, etc.

Qui va a l’escola a peu, amb bici o amb autobús?

Els xiquets i xiquetes que van a peu comparen les impressions d’aquells que van a soles i dels que van amb companyia adulta. Inicialment no consideren que haja diferències, però finalment admeten que si van a soles o amb amics, apareix el joc mentre caminen, per exemple juguen al "pilla pilla".

L’alumnat que va a soles, ho fa si viu a prop, com a molt 10 minuts, algun cas poc comú hi ha d’algun infant que ve des d’una distància major i inverteix més temps en el trajecte. També van a soles si l’entorn és accessible per a caminar.

Ningun infant dels presents va amb bici a l’escola. Entre els adults, s’explica l’experiència de l’ús de la bici a Dénia, un membre d'una entitat ciclista, que va en bicicleta sempre que pot. Ens transmet les mancances que té la infraestructura ciclista, però també anima a menuts/des i adults/tes a utilitzar la bicicleta en Dénia.

Però l’ús de la bici en els desplaçaments escolars genera controvèrsia, alguna persona considera més difícil aconseguir autonomia en la infància, si l’opció és la bici.

A la taula de representants de les famílies, consideren que anar amb bici avui a Dénia no és segur, i que, tot i que hi ha bon clima, no hi ha cultura d’ús quotidià de la bici.

Sobre l’autobús escolar, observem que és poc utilitzat, i les famílies diuen que potser és degut a la dificultat de quadrar horaris quan l’alumnat es queda a activitats extraescolars. Des del professorat apunten que l’autobús només és opció si la distància entre l’habitatge i el centre educatiu és superior a 3 kilòmetres. Potser hi ha alumnat que viu a poc menys de 3 km i no té opció de bus, i és una distància que tampoc assoleix fer-la a peu. Es planteja que s’hauria d’estudiar què fer perquè l’autobús fora bona opció per a reduir l'ús del cotxe.