En aquesta sessió, l’objectiu principal era definir entre totes i tots, una xarxa bàsica d’itineraris segurs, amables i saludables que permeteren afavorir els desplaçaments sostenibles (a peu, amb bici i amb transport col·lectiu) i per altra banda, definir les característiques d’aquesta xarxa.

La sessió va començar amb una introducció en la qual es van recordar els resultats de la darrera sessió, centrada a pensar les millores que es poden fer per tal d’aconseguir els objectius establerts en el manifest del projecte. Es va fer especial èmfasi en les accions de millora de l’espai públic, ja que podien servir com una primera aproximació a la definició de la xarxa de camins escolars. Aquest conjunt d’accions de millora de l’espai físic són necessàries però no són garantia perquè es produïsquen els canvis en els hàbits de desplaçament cap a modes més sostenibles i saludables. Seran necessàries altres línies d’acció relacionades amb polítiques públiques, canvis d’actitud, comportaments, educació, etc.

L’objectiu principal de la sessió era definir una xarxa bàsica d’itineraris segurs, amables i saludables que permeteren afavorir els desplaçaments sostenibles

Per a definir aquesta xarxa, els cinc grups (entorn social, famílies, ajuntament, xiquetes i xiquets i professorat) disposaven d’informació relativa a la situació dels principals equipaments, els espais verds, la xarxa d’espais per a vianants, les àrees d’estada i jocs, la situació de les parades de bus escolar, els carrers arbrats, la xarxa de viari, l’accidentalitat, els punts negres, l’aranya de mobilitat i la xarxa de vies ciclistes. També comptaven amb un plànol suport per a definir la xarxa i una graella per a situar els principals carrers escollits i per a poder testejar la idoneïtat d’aquests com a branques de la xarxa de camins escolars.

La xarxa és un conjunt d’itineraris urbans connectats, segurs i adequats per a la infància, i per extensió, per a tota la ciutadania de Dénia. Aquests itineraris urbans han de connectar les escoles però també altres espais (equipaments, serveis, espais verds, jocs, estada, ...) que utilitzen principalment la infància i l’adolescència però també altres llocs d’ús quotidià (usos relacionats amb les cures i el manteniment de la vida) de la ciutadania de Dénia.

Aquests itineraris urbans han de connectar les escoles, altres espais que utilitza la infància i els equipaments d’ús quotidià

Segon les diferents experiències i visions, es varen plantejar cinc itineraris diferents, els quals presentaven punts en comú i algunes diferències. Aquests itineraris són dissenyats sota els criteris en què es fomenta el projecte Caminis: sostenibilitat (social, ambiental i econòmica), ecologia urbana, inclusió social, perspectiva de gènere i participació ciutadana.

Els carrers més escollits per a definir la xarxa, són: avinguda Montgó, carrer Loreto, carrers Germans Gavilà Ferrer, carrer Estrella, carrer de Loreto, carrer de la Mar, passeig Saladar, carrer de Càndida Carbonell, carrer de Campo Torres, carrer de la Via, camí de Santa Llúcia, avinguda d’Alacant, carrer Diana i camí Pou de la Muntanya.

Aquests itineraris són dissenyats sota els criteris en què es fomenta el projecte Caminis: sostenibilitat (social, ambiental i econòmica), ecologia urbana, inclusió social i perspectiva de gènere i participació ciutadana

De manera simultània, els diferents assistents anoten les característiques que tenen aquests carrers que han triat amb la finalitat de testejar en quines condicions està aquesta xarxa. Després, es va iniciar el treball en comú, en el qual, es va produir l’exposició de traçats dels diferents grups i a continuació, un/una representant explicava els motius de l’elecció. Una vegada acabades les cinc exposicions, es va passar al testeig comú dels carrers més triats pels diferents grups.

A la graella, per a testejar els carrers escollits, es va fer reflexionar sobre les condicions de la xarxa. Es preguntava si era un carrer tot al mateix nivell, sense escaló que separa vorera i calçada i on les persones que caminen tenen prioritat, si disposava de voreres on podies passar sense problemes i on no trobaves obstacles, si hi havia guals, passos de vianants accessibles o passos de vianants elevats al mateix nivell que la vorera. També es va fer pensar sobre les condicions de seguretat, és a dir, si era un carrer en el qual es podia creuar amb seguretat, si hi havia baixa velocitat de trànsit i d’intensitat de cotxes o si hi havia espai d’aparcament. Sobre bicicleta, es preguntava si era un carrer que admetia trànsit de bicicletes per carril bici o per calçada. També van observar si el carrer escollit disposava d’arbres, bancs, fonts, si estava prop d’espais on jugar amb llibertat com places, parcs i jardins o si estava prop d’espais plens de via com comerços o equipaments.

Una vegada emplenada la graella comuna, en la que es posava una creu si complia eixa característica, amb els carrers on tres o més grups havien coincidit, es va tindre una visió general de les condicions de la xarxa escollida de manera participada.

Per últim, es va produir un debat sobre com volien els assistents que fora aquesta xarxa de camins escolars. Es va parlar sobre convivència amb altres modes i altres velocitats, sobre habitabilitat, seguretat vital, vitalitat, percepció de seguretat, accessibilitat i, per últim, sobre la necessària eliminació de barreres urbanístiques.

Us esperem en la propera sessió del grup de treball, programada per a gener de 2019, en la qual es realitzarà la validació de les diferents línies d’actuació del projecte Caminis. Moltes gràcies a totes i tots els assistents per la vostra participació!

Us esperem!

En aquesta sessió, l’objectiu principal era definir entre totes i tots, una xarxa bàsica d’itineraris segurs, amables i saludables que permeteren afavorir els desplaçaments sostenibles (a peu, amb bici i amb transport col·lectiu) i per altra banda, definir les característiques d’aquesta xarxa.

La sessió va començar amb una introducció en la qual es van recordar els resultats de la darrera sessió, centrada a pensar les millores que es poden fer per tal d’aconseguir els objectius establerts en el manifest del projecte. Es va fer especial èmfasi en les accions de millora de l’espai públic, ja que podien servir com una primera aproximació a la definició de la xarxa de camins escolars. Aquest conjunt d’accions de millora de l’espai físic són necessàries però no són garantia perquè es produïsquen els canvis en els hàbits de desplaçament cap a modes més sostenibles i saludables. Seran necessàries altres línies d’acció relacionades amb polítiques públiques, canvis d’actitud, comportaments, educació, etc.

L’objectiu principal de la sessió era definir una xarxa bàsica d’itineraris segurs, amables i saludables que permeteren afavorir els desplaçaments sostenibles

Per a definir aquesta xarxa, els cinc grups (entorn social, famílies, ajuntament, xiquetes i xiquets i professorat) disposaven d’informació relativa a la situació dels principals equipaments, els espais verds, la xarxa d’espais per a vianants, les àrees d’estada i jocs, la situació de les parades de bus escolar, els carrers arbrats, la xarxa de viari, l’accidentalitat, els punts negres, l’aranya de mobilitat i la xarxa de vies ciclistes. També comptaven amb un plànol suport per a definir la xarxa i una graella per a situar els principals carrers escollits i per a poder testejar la idoneïtat d’aquests com a branques de la xarxa de camins escolars.

La xarxa és un conjunt d’itineraris urbans connectats, segurs i adequats per a la infància, i per extensió, per a tota la ciutadania de Dénia. Aquests itineraris urbans han de connectar les escoles però també altres espais (equipaments, serveis, espais verds, jocs, estada, ...) que utilitzen principalment la infància i l’adolescència però també altres llocs d’ús quotidià (usos relacionats amb les cures i el manteniment de la vida) de la ciutadania de Dénia.

Aquests itineraris urbans han de connectar les escoles, altres espais que utilitza la infància i els equipaments d’ús quotidià

Segon les diferents experiències i visions, es varen plantejar cinc itineraris diferents, els quals presentaven punts en comú i algunes diferències. Aquests itineraris són dissenyats sota els criteris en què es fomenta el projecte Caminis: sostenibilitat (social, ambiental i econòmica), ecologia urbana, inclusió social, perspectiva de gènere i participació ciutadana.

Els carrers més escollits per a definir la xarxa, són: avinguda Montgó, carrer Loreto, carrers Germans Gavilà Ferrer, carrer Estrella, carrer de Loreto, carrer de la Mar, passeig Saladar, carrer de Càndida Carbonell, carrer de Campo Torres, carrer de la Via, camí de Santa Llúcia, avinguda d’Alacant, carrer Diana i camí Pou de la Muntanya.

Aquests itineraris són dissenyats sota els criteris en què es fomenta el projecte Caminis: sostenibilitat (social, ambiental i econòmica), ecologia urbana, inclusió social i perspectiva de gènere i participació ciutadana

De manera simultània, els diferents assistents anoten les característiques que tenen aquests carrers que han triat amb la finalitat de testejar en quines condicions està aquesta xarxa. Després, es va iniciar el treball en comú, en el qual, es va produir l’exposició de traçats dels diferents grups i a continuació, un/una representant explicava els motius de l’elecció. Una vegada acabades les cinc exposicions, es va passar al testeig comú dels carrers més triats pels diferents grups.

A la graella, per a testejar els carrers escollits, es va fer reflexionar sobre les condicions de la xarxa. Es preguntava si era un carrer tot al mateix nivell, sense escaló que separa vorera i calçada i on les persones que caminen tenen prioritat, si disposava de voreres on podies passar sense problemes i on no trobaves obstacles, si hi havia guals, passos de vianants accessibles o passos de vianants elevats al mateix nivell que la vorera. També es va fer pensar sobre les condicions de seguretat, és a dir, si era un carrer en el qual es podia creuar amb seguretat, si hi havia baixa velocitat de trànsit i d’intensitat de cotxes o si hi havia espai d’aparcament. Sobre bicicleta, es preguntava si era un carrer que admetia trànsit de bicicletes per carril bici o per calçada. També van observar si el carrer escollit disposava d’arbres, bancs, fonts, si estava prop d’espais on jugar amb llibertat com places, parcs i jardins o si estava prop d’espais plens de via com comerços o equipaments.

Una vegada emplenada la graella comuna, en la que es posava una creu si complia eixa característica, amb els carrers on tres o més grups havien coincidit, es va tindre una visió general de les condicions de la xarxa escollida de manera participada.

Per últim, es va produir un debat sobre com volien els assistents que fora aquesta xarxa de camins escolars. Es va parlar sobre convivència amb altres modes i altres velocitats, sobre habitabilitat, seguretat vital, vitalitat, percepció de seguretat, accessibilitat i, per últim, sobre la necessària eliminació de barreres urbanístiques.

Us esperem en la propera sessió del grup de treball, programada per a gener de 2019, en la qual es realitzarà la validació de les diferents línies d’actuació del projecte Caminis. Moltes gràcies a totes i tots els assistents per la vostra participació!

Us esperem!