L’activitat comença amb la realització d’una breu consulta a mà alçada es va realitzar en un dia normal d’escola. Es va realitzar una consulta a l’inici del curs i una altra a final de curs.

Per a fer una breu introducció, se’ls va explicar a l’alumnat que s’anaven a llegir una llista de diferents maneres de desplaçar-se a l’escola, i que després se’ls preguntaria a cadascú com es mou normalment per arribar-hi. Només devien escollir una opció, aquella que cobrira la major part del trajecte. Es van llegir les preguntes i les diferents opcions de transport i, posteriorment es va preguntar per cada opció i es va demanar que alçaren la mà per a l’opció escollida.

Els resultats van ser recollits en el full de consulta i es va fer arribar a la persona coordinadora de Caminis designada en el centre escolar. Aquests resultats serien incorporats a la informació del document.

A continuació, es va fer un mapeig dels diferents itineraris que l’alumnat realitza per a acudir al centre educatiu amb diferenciació del mode de desplaçament o manera de moure’s i de si realitzen eixe desplaçament amb compañía d’adult o en solitari. A més, es va realitzar una qualificació de l’espai públic que recorren, amb la identificació d’aspectes positius i negatius i una reflexió personal i subjectiva del seu camí a l’escola, mitjançant una narració gràfica de la seua experiència.

La segona activitat per l’alumnat de 5é i 6é de primària va començar amb la projecció d’un fragment d’una peça audiovisual anomenada Camino escolar. Pasos hacia la autonomía del Ministeri de Foment, com a posada en situació sobre les problemàtiques que estan apareixent en la mobilitat escolar, en funció de com les persones decideixen desplaçar-se.

En aquest, alguns infants conten la seua experiència del seu camí a l’escola, expliquen el que es perden si van en cotxe i les pors que els pares i mares tenen de que vagen caminant sols i soles. En aquesta peça es mostren alguns problemes de salut derivats de l’ús massiu del cotxe. I també es mostra la part positiva, motivadora i estimulant de fer eixe camí caminant amb companys i companyes.

A continuació, una vegada finalitzada la projecció de l’audiovisual es va realitzar el còmic i el traçat dels camins cap a l’escola al mapa aportat per l’equip tècnic. Aquestes dues activitats es van rea- litzar de manera simultània, però, per tal d’organitzar la dinàmica, l’alumnat va començar amb el dibuix del còmic, i en el plànol van anar participant per grups menuts (4 o 5 alumnes) per torns, ajudats pel professorat.

El còmic és una narració subjectiva del camí habitual cap a l’escola que viuen cada dia xiquets i xiquetes. L’objectiu principal d’aquesta activitat va ser provocar la reflexió sobre diferents aspectes com: amb qui fan el recorregut, quines coses o persones es troben pel camí o què els agrada o desagrada d’aquest recorregut.

El mapa dels camins cap a l’escola descriu l’itinerari que realitzen xiquetes i xiquets per a anar a l’escola des de les seues cases. Es tracta d’un plànol sobre el qual podien identificar l’entorn del centre i altres espais de la ciutat que elles i ells coneixien.

Les persones participants disposaven d’unes enganxines personals en les quals devien escriure el seu nom i el carrer on vivien. Aquestes enganxines es van situar al plànol en els llocs des d’on eixien cada matí per anar a classe. Si la zona d’habitatge quedava fora del plànol, devien enganxar la fitxa amb el nom del carrer als marges al voltant del plànol, més o menys per la zona des d’on venien. Una vegada situats els diferents llocs des d’on eixien, cada alumne o alumna va dibuixar l’itinerari més habitual d’anada a l’escola, utilitzant un determinat codi de colors per tal de diferenciar la manera de moure’s. Si dibuixaven amb color verd, significava que anaven a peu sol o soles. Amb color blau, a peu amb grups d’amics o amigues, germans, germanes i si ho feien amb color violeta, si ho feien a peu amb companyia d’una persona adulta. El professorat va ser l’encarregat de preparar la llegenda del mapa dibuixant amb el color dels retoladors que van utilitzar al costat de cada mode de desplaçament.

Una vegada dibuixats els recorreguts al plànol i el còmic, es va repartir a cada alumne o alumna un gomet verd i un altre roig. Amb aquests, es van identificar tant els aspectes agradables com d’altres molestos o problemàtics al llarg de l’itinerari. Aquests gomets es van enganxar al plànol en el lloc al qual feien referència. Al costat de cada enganxina, devien escriure de què es tractava.

Per últim, es van exposar els resultats de la xarxa de recorreguts que va ser representada. Es van destacar els carrers per on passava la majoria de l’alumnat, si havien aparegut conflictes en eixos carrers o si havien aparegut també aspectes positius. També es van fixar en quants xiquets i xiquetes van a peu, quants ho fan de manera autónoma o amb grup d’amics, quants amb cotxe, etc. A més, també van parlar de les qualitats de l’espai públic de l’entorn del centre, i van debatre sobre les característiques positives i desitjables que hauria de tenir l’entorn del centre escolar i el camí d’arribada.

Per a finalitzar, es van recollir els documents resultants: el mapa de camins, els còmics i un breu resum sobre com es va desenvolupar l’activitat, amb comentaris i reflexions que van considerar interessants. El professorat es va encarregar de fer arribar aquest material a la persona coordinadora de Caminis del centre educatiu.

Els resultats d’aquesta activitat serien incorporats al document de diagnosi del projecte.

Aportacions de les persones participants

A peu:

• Es representen diferents elements del paisatge urbà: vehicles, arbrat, fonts, edificis, descampats, parcs, comerços de proximitat, senyalització horitzontal (passos de vianants) i vertical (senyals verticals, semàfors) o les terrasses dels bars.
• Es produeix la interacció amb elements del paisatge urbà: travessar el carrer pel pas de vianants, parar en el semàfor, observar elements del mobiliari urbà com fonts, aturar-se davant els comerços, caminar per la vorera, comprar esmorzar o parlar amb la policia mentre faciliten el pas dels vianants.
• Destaca la desproporció de l’espai públic destinat per a la circulació dels vehicles privats motoritzats i el destinat per al trànsit de les persones vianants.
• El paisatge urbà és presenta heterogeni, ric i de xicoteta escala, ja que els elements es dibuixen amb cert detall i cura, com, per exemple, fruites i verdures a la fruiteria.
• Es representa vegetació diversa amb diferents tipus d’arbrat i elements d’aigua.
• Destaquen les façanes de les escoles amb els diferents noms.
• S’assenyalen llocs com: la plaça de Jaume I, el solar situat davant del CEIP Montgó i del Pou de la Muntanya, la casa de la Cultura, el parc de Torrecremada, el Jutjat, supermercats, altres escoles i altres comerços de proximitat (bars, restaurants, llocs per a comprar berenar o esmorzar, forns, quioscs, farmàcies).
• Acompanyament dels progenitors i de les progenitores, quasi sempre la mare.

• Els que van sense l’acompanyament d’adults recullen a amics i amigues durant el camí a l’escola o altres companys i companyes els o les esperen durant el recorregut.
• En el cas concret, del CEIP Pare Pere, els xiquets i les xiquetes van sols i soles i interactuen amb el veïnat.

Amb vehicle privat motoritzat:

• Es representa un paisatge amb una escala major definit per llocs fàcilment recognoscibles a certa velocitat, és a dir, elements de rellevància visual: la mar, el port, el pont, les vies de tren, la fàbrica de ciment, concessionaris, bancs, parc de bombers, supermercats, benzineres, hospital, hotels, empreses de repartiment, el mercat, poliesportius, guàrdia civil i altres centres educatius.
• Es representen elements vinculats al trànsit de vehicles motoritzats: rotondes, semàfors i encreuaments importants.
• Destaca la rotonda de Jaume I. Aquest espai es representa com un espai verd completament aïllat de la resta de la trama urbana.
• Destaca la presència de la policia per a controlar el trànsit.
• Els elements del paisatge que es destaquen tenen una escala major i menor detall.
• Destaca la presència del solar situat davant de l’accés del CEIP Montgó i del CEIP Pou de la Muntanya.
• Destaquen els grans cartells i anuncis exteriors dels comerços i les grans superfícies.
• L’espai urbà es representa sense gent, buit de vida urbanaconvertint la ciutat en un espai de circulació de vehicles.
• La vegetació queda reduïda a l’existent en els carrers i en els elements vinculats al trànsit (rotondes) i es representa d’una manera homogènia, sense diferents tipus d’arbrat ni diversitat d’espècies.
• Es fan parades en llocs com benzines o bancs.
• En els casos dels CEIP Pare Pere i Paidos, es representen cases aïllades o de baixa altura, sense referents visuals destacables.
• Normalment l’alumnat viatja amb germans i germanes; en alguns casos viatja amb amics i amigues de classe o veïns i veïnes.
• No es representa massa interacció amb les persones acompanyants.• En la majoria de les ocasions el conductor és la mare.

L’activitat comença amb la realització d’una breu consulta a mà alçada es va realitzar en un dia normal d’escola. Es va realitzar una consulta a l’inici del curs i una altra a final de curs.

Per a fer una breu introducció, se’ls va explicar a l’alumnat que s’anaven a llegir una llista de diferents maneres de desplaçar-se a l’escola, i que després se’ls preguntaria a cadascú com es mou normalment per arribar-hi. Només devien escollir una opció, aquella que cobrira la major part del trajecte. Es van llegir les preguntes i les diferents opcions de transport i, posteriorment es va preguntar per cada opció i es va demanar que alçaren la mà per a l’opció escollida.

Els resultats van ser recollits en el full de consulta i es va fer arribar a la persona coordinadora de Caminis designada en el centre escolar. Aquests resultats serien incorporats a la informació del document.

A continuació, es va fer un mapeig dels diferents itineraris que l’alumnat realitza per a acudir al centre educatiu amb diferenciació del mode de desplaçament o manera de moure’s i de si realitzen eixe desplaçament amb compañía d’adult o en solitari. A més, es va realitzar una qualificació de l’espai públic que recorren, amb la identificació d’aspectes positius i negatius i una reflexió personal i subjectiva del seu camí a l’escola, mitjançant una narració gràfica de la seua experiència.

La segona activitat per l’alumnat de 5é i 6é de primària va començar amb la projecció d’un fragment d’una peça audiovisual anomenada Camino escolar. Pasos hacia la autonomía del Ministeri de Foment, com a posada en situació sobre les problemàtiques que estan apareixent en la mobilitat escolar, en funció de com les persones decideixen desplaçar-se.

En aquest, alguns infants conten la seua experiència del seu camí a l’escola, expliquen el que es perden si van en cotxe i les pors que els pares i mares tenen de que vagen caminant sols i soles. En aquesta peça es mostren alguns problemes de salut derivats de l’ús massiu del cotxe. I també es mostra la part positiva, motivadora i estimulant de fer eixe camí caminant amb companys i companyes.

A continuació, una vegada finalitzada la projecció de l’audiovisual es va realitzar el còmic i el traçat dels camins cap a l’escola al mapa aportat per l’equip tècnic. Aquestes dues activitats es van rea- litzar de manera simultània, però, per tal d’organitzar la dinàmica, l’alumnat va començar amb el dibuix del còmic, i en el plànol van anar participant per grups menuts (4 o 5 alumnes) per torns, ajudats pel professorat.

El còmic és una narració subjectiva del camí habitual cap a l’escola que viuen cada dia xiquets i xiquetes. L’objectiu principal d’aquesta activitat va ser provocar la reflexió sobre diferents aspectes com: amb qui fan el recorregut, quines coses o persones es troben pel camí o què els agrada o desagrada d’aquest recorregut.

El mapa dels camins cap a l’escola descriu l’itinerari que realitzen xiquetes i xiquets per a anar a l’escola des de les seues cases. Es tracta d’un plànol sobre el qual podien identificar l’entorn del centre i altres espais de la ciutat que elles i ells coneixien.

Les persones participants disposaven d’unes enganxines personals en les quals devien escriure el seu nom i el carrer on vivien. Aquestes enganxines es van situar al plànol en els llocs des d’on eixien cada matí per anar a classe. Si la zona d’habitatge quedava fora del plànol, devien enganxar la fitxa amb el nom del carrer als marges al voltant del plànol, més o menys per la zona des d’on venien. Una vegada situats els diferents llocs des d’on eixien, cada alumne o alumna va dibuixar l’itinerari més habitual d’anada a l’escola, utilitzant un determinat codi de colors per tal de diferenciar la manera de moure’s. Si dibuixaven amb color verd, significava que anaven a peu sol o soles. Amb color blau, a peu amb grups d’amics o amigues, germans, germanes i si ho feien amb color violeta, si ho feien a peu amb companyia d’una persona adulta. El professorat va ser l’encarregat de preparar la llegenda del mapa dibuixant amb el color dels retoladors que van utilitzar al costat de cada mode de desplaçament.

Una vegada dibuixats els recorreguts al plànol i el còmic, es va repartir a cada alumne o alumna un gomet verd i un altre roig. Amb aquests, es van identificar tant els aspectes agradables com d’altres molestos o problemàtics al llarg de l’itinerari. Aquests gomets es van enganxar al plànol en el lloc al qual feien referència. Al costat de cada enganxina, devien escriure de què es tractava.

Per últim, es van exposar els resultats de la xarxa de recorreguts que va ser representada. Es van destacar els carrers per on passava la majoria de l’alumnat, si havien aparegut conflictes en eixos carrers o si havien aparegut també aspectes positius. També es van fixar en quants xiquets i xiquetes van a peu, quants ho fan de manera autónoma o amb grup d’amics, quants amb cotxe, etc. A més, també van parlar de les qualitats de l’espai públic de l’entorn del centre, i van debatre sobre les característiques positives i desitjables que hauria de tenir l’entorn del centre escolar i el camí d’arribada.

Per a finalitzar, es van recollir els documents resultants: el mapa de camins, els còmics i un breu resum sobre com es va desenvolupar l’activitat, amb comentaris i reflexions que van considerar interessants. El professorat es va encarregar de fer arribar aquest material a la persona coordinadora de Caminis del centre educatiu.

Els resultats d’aquesta activitat serien incorporats al document de diagnosi del projecte.

Aportacions de les persones participants

A peu:

• Es representen diferents elements del paisatge urbà: vehicles, arbrat, fonts, edificis, descampats, parcs, comerços de proximitat, senyalització horitzontal (passos de vianants) i vertical (senyals verticals, semàfors) o les terrasses dels bars.
• Es produeix la interacció amb elements del paisatge urbà: travessar el carrer pel pas de vianants, parar en el semàfor, observar elements del mobiliari urbà com fonts, aturar-se davant els comerços, caminar per la vorera, comprar esmorzar o parlar amb la policia mentre faciliten el pas dels vianants.
• Destaca la desproporció de l’espai públic destinat per a la circulació dels vehicles privats motoritzats i el destinat per al trànsit de les persones vianants.
• El paisatge urbà és presenta heterogeni, ric i de xicoteta escala, ja que els elements es dibuixen amb cert detall i cura, com, per exemple, fruites i verdures a la fruiteria.
• Es representa vegetació diversa amb diferents tipus d’arbrat i elements d’aigua.
• Destaquen les façanes de les escoles amb els diferents noms.
• S’assenyalen llocs com: la plaça de Jaume I, el solar situat davant del CEIP Montgó i del Pou de la Muntanya, la casa de la Cultura, el parc de Torrecremada, el Jutjat, supermercats, altres escoles i altres comerços de proximitat (bars, restaurants, llocs per a comprar berenar o esmorzar, forns, quioscs, farmàcies).
• Acompanyament dels progenitors i de les progenitores, quasi sempre la mare.

• Els que van sense l’acompanyament d’adults recullen a amics i amigues durant el camí a l’escola o altres companys i companyes els o les esperen durant el recorregut.
• En el cas concret, del CEIP Pare Pere, els xiquets i les xiquetes van sols i soles i interactuen amb el veïnat.

Amb vehicle privat motoritzat:

• Es representa un paisatge amb una escala major definit per llocs fàcilment recognoscibles a certa velocitat, és a dir, elements de rellevància visual: la mar, el port, el pont, les vies de tren, la fàbrica de ciment, concessionaris, bancs, parc de bombers, supermercats, benzineres, hospital, hotels, empreses de repartiment, el mercat, poliesportius, guàrdia civil i altres centres educatius.
• Es representen elements vinculats al trànsit de vehicles motoritzats: rotondes, semàfors i encreuaments importants.
• Destaca la rotonda de Jaume I. Aquest espai es representa com un espai verd completament aïllat de la resta de la trama urbana.
• Destaca la presència de la policia per a controlar el trànsit.
• Els elements del paisatge que es destaquen tenen una escala major i menor detall.
• Destaca la presència del solar situat davant de l’accés del CEIP Montgó i del CEIP Pou de la Muntanya.
• Destaquen els grans cartells i anuncis exteriors dels comerços i les grans superfícies.
• L’espai urbà es representa sense gent, buit de vida urbanaconvertint la ciutat en un espai de circulació de vehicles.
• La vegetació queda reduïda a l’existent en els carrers i en els elements vinculats al trànsit (rotondes) i es representa d’una manera homogènia, sense diferents tipus d’arbrat ni diversitat d’espècies.
• Es fan parades en llocs com benzines o bancs.
• En els casos dels CEIP Pare Pere i Paidos, es representen cases aïllades o de baixa altura, sense referents visuals destacables.
• Normalment l’alumnat viatja amb germans i germanes; en alguns casos viatja amb amics i amigues de classe o veïns i veïnes.
• No es representa massa interacció amb les persones acompanyants.• En la majoria de les ocasions el conductor és la mare.