En la segona acció d’experimentació al carrer del projecte Caminis, celebrada el passat 15 de juny de 2018, reivindiquem una Dénia amb menys cotxes i més autonomia per a la infància.
Us contem com va anar:
Què podem fer per a anar menys amb cotxe i més a peu, amb bici i amb transport públic? Què podem fer per augmentar l’autonomia de la infància?
Aquestes dues qüestions varen ser els pilars de La Nit de Caminis, una acció festiva i reivindicativa, oberta a la participació ciutadana, on transformàrem, per unes hores, un aparcament en un espai de debat i en un cinema a la fresca.
En aquest lloc, vàrem parlar obertament amb el geògraf urbanista, especialista en espai públic, infància i mobilitat, Pau Avellaneda; l’educadora ambiental i tècnica del Centre Nacional d’Educació Ambiental, María Sintes; i representants del Grup de Treball. Tractàrem entre totes i tots sobre com millorar l’espai públic perquè siga un entorn més segur i comunitari per a la infància.
La Nit de Caminis, una acció festiva i reivindicativa, oberta a la participació ciutadana, on transformàrem, per unes hores, un aparcament en un espai de debat i en un cinema a la fresca
Pau, expert en mobilitat, va voler destacar la pèrdua d’autonomia de la infància. Segons diferents estudis realitzats a Anglaterra i Alemanya, entre els anys 70 i 90, coincidint amb el creixement de l’ús del cotxe, es va reduir a més de la meitat la quantitat de xiquetes i xiquets que anaven sols a l’escola. També es va parlar sobre l’expulsió de la infància de l’espai públic de les ciutats. La meitat no passa ni una hora al dia al carrer, reduint les possibilitats de gaudi, joc i aprenentatge que ofereix l’espai públic. A continuació, es va tractar el canvi climàtic i que cada vegada més serà important una major presència de vegetació en les rutes escolars per a reduir la insolació. Per últim, va remarcar la relació entre els problemes de salut, la contaminació i la manca d’activitat física. La infància realitza un terç de l’activitat física anant a l’escola, què passa si els portem amb cotxe?
Pau Avellaneda va destacar que la meitat de les xiquetes i xiquets no passa ni una hora al dia al carrer, reduint les possibilitats de gaudi, joc i aprenentatge que ofereix l’espai públic
María Sintes ens va contar la revolució que va experimentar després del descobriment de “La ciutat dels xiquets” de Francesco Tonucci. Després de la seua lectura, va començar a mirar la ciutat d’una altra manera, com si ella fora una xiqueta més recorrent la ciutat. Una ciutat convertida hui en un lloc perillós on, els cotxes han guanyat la batalla i han furtat la ciutat a la infància. No obstant això, és la infància la que pot canviar aquesta realitat, ocupant el carrer, reivindicant el seu espai i senzillament, jugant. María va escoltar, en una ocasió, el testimoni de Dani, un escolar que evidenciava amb les seues paraules la importància del camí a l’escola. Durant el trajecte diari, mai tenia temps suficient per a contar-li al seu millor amic totes les seues aventures. Per a ell, el trajecte no era un mer tràmit, era una experiència vital. Per últim, es va destacar la importància d’abordar els projectes de camins escolars en un context de ciutat, tal com el municipi de Dénia està fent.
María Sintes va contar el testimoni de Dani. Durant el seu trajecte diari, mai tenia temps suficient per a contar-li al seu millor amic totes les seues aventures. Per a ell, el camí no era un mer tràmit, era una experiència vital
Pep, representant del grup de treball i director del CEIP Montgó ens va parlar del treball realitzat per aquest grup. Teruca, també del grup de treball i membre de l’AMPA Pou de la Muntanya va explicar el manifest del projecte. També va destacar la dificultat de desfer el camí recorregut i els reptes polítics per a enfrontar aquest tipus de projectes. Es va interessar per l’experiència de María Sintes en Segovia. Ella va explicar les febleses i fortaleses de “De mi escuela para mi ciudad”, inspirador i revolucionari projecte de camins escolars de caràcter ciutat que va tindre un recorregut d’uns 10 anys. Lúa, Lobo i Iris, representants de l’alumnat dels col·legis Llebeig i Pou de la Muntanya varen proposar accions o línies estratègiques per a tractar d’augmentar l’autonomia de la infància i fomentar els desplaçaments a peu, amb bici i amb transport públic, reduint l’ús del cotxe.
Entre els assistents també es varen realitzar propostes més concretes com, per exemple, reconvertir tots els espais d'aparcament en espais d'estada, agafant com a referència el lloc on realitzem l'acció.
Per altra banda, un veí va confirmar que després de la vianalització de diverses àrees de Dénia s’havia experimentat una millora en la relació veïnal d’aquestes malgrat les reticències inicials, mentre que les xiquetes i xiquets varen intervindre destacant la seua preferència a jocs inclusius que els permetera jugar junts, xiquetes i xiquets, compartint l'espai. També amb les seues paraules, es va confirmar que no juguen quasi al carrer. Un d’ells ens va regalar un emotiu testimoni, ens va demanar que Caminis poguera continuar durant molts anys i que se li permetera anar sol a l’escola, tal com contaven els majors. Les famílies també varen intervindre. Una de les mares va parlar d’un excés de control, de l’abusiu ús de la tecnologia i també de la por generalitzada.
Un xiquet ens va demanar que Caminis continuara durant molts anys i que se li permetera anar sol a l’escola, tal com contaven els majors
Per a tancar el debat, Pau va destacar que en l’actualitat ja existeixen mares i pares que no han experimentat el joc al carrer pel qual és més difícil que entenguen la importància que té per a les seues filles i fills. María va recordar que l’autonomia està vinculada a l’adquisició de responsabilitat i que, a causa de la manca d’ella, estem creant una generació molt immadura.
La vetlada va concloure amb la projecció del documental “Camí a l’escola”, nominada a millor pel·lícula europea als Premis Goya 2015 i guanyadora del Premi a Millor Documental en els Premis César 2013. Aquest film conta com, en diferents llocs del món, algunes xiquetes i xiquets fan vertaders esforços per a anar a l’escola. Aquesta apassionada història ens ajuda a reflexionar sobre les pors i les inseguretats que sofrim com a mares i pares malgrat viure en un món amb totes les comoditats i seguretats possibles.
La vetlada va concloure amb la projecció del documental “Camí a l’escola”. Aquest film conta com, en diferents llocs del món, algunes xiquetes i xiquets fan vertaders esforços per a anar a l’escola
Com diu Tonucci, un carrer és segur quan hi ha xiquetes i xiquets jugant. Si els escoltem, si aconseguim mirar la ciutat amb ulls de xiqueta i xiquet, podrem construir una ciutat amable per a la infància i, per tant, per a la resta de la ciutadania.
Fotografia: Caixa Fosca
En la segona acció d’experimentació al carrer del projecte Caminis, celebrada el passat 15 de juny de 2018, reivindiquem una Dénia amb menys cotxes i més autonomia per a la infància.
Us contem com va anar:
Què podem fer per a anar menys amb cotxe i més a peu, amb bici i amb transport públic? Què podem fer per augmentar l’autonomia de la infància?
Aquestes dues qüestions varen ser els pilars de La Nit de Caminis, una acció festiva i reivindicativa, oberta a la participació ciutadana, on transformàrem, per unes hores, un aparcament en un espai de debat i en un cinema a la fresca.
En aquest lloc, vàrem parlar obertament amb el geògraf urbanista, especialista en espai públic, infància i mobilitat, Pau Avellaneda; l’educadora ambiental i tècnica del Centre Nacional d’Educació Ambiental, María Sintes; i representants del Grup de Treball. Tractàrem entre totes i tots sobre com millorar l’espai públic perquè siga un entorn més segur i comunitari per a la infància.
La Nit de Caminis, una acció festiva i reivindicativa, oberta a la participació ciutadana, on transformàrem, per unes hores, un aparcament en un espai de debat i en un cinema a la fresca
Pau, expert en mobilitat, va voler destacar la pèrdua d’autonomia de la infància. Segons diferents estudis realitzats a Anglaterra i Alemanya, entre els anys 70 i 90, coincidint amb el creixement de l’ús del cotxe, es va reduir a més de la meitat la quantitat de xiquetes i xiquets que anaven sols a l’escola. També es va parlar sobre l’expulsió de la infància de l’espai públic de les ciutats. La meitat no passa ni una hora al dia al carrer, reduint les possibilitats de gaudi, joc i aprenentatge que ofereix l’espai públic. A continuació, es va tractar el canvi climàtic i que cada vegada més serà important una major presència de vegetació en les rutes escolars per a reduir la insolació. Per últim, va remarcar la relació entre els problemes de salut, la contaminació i la manca d’activitat física. La infància realitza un terç de l’activitat física anant a l’escola, què passa si els portem amb cotxe?
Pau Avellaneda va destacar que la meitat de les xiquetes i xiquets no passa ni una hora al dia al carrer, reduint les possibilitats de gaudi, joc i aprenentatge que ofereix l’espai públic
María Sintes ens va contar la revolució que va experimentar després del descobriment de “La ciutat dels xiquets” de Francesco Tonucci. Després de la seua lectura, va començar a mirar la ciutat d’una altra manera, com si ella fora una xiqueta més recorrent la ciutat. Una ciutat convertida hui en un lloc perillós on, els cotxes han guanyat la batalla i han furtat la ciutat a la infància. No obstant això, és la infància la que pot canviar aquesta realitat, ocupant el carrer, reivindicant el seu espai i senzillament, jugant. María va escoltar, en una ocasió, el testimoni de Dani, un escolar que evidenciava amb les seues paraules la importància del camí a l’escola. Durant el trajecte diari, mai tenia temps suficient per a contar-li al seu millor amic totes les seues aventures. Per a ell, el trajecte no era un mer tràmit, era una experiència vital. Per últim, es va destacar la importància d’abordar els projectes de camins escolars en un context de ciutat, tal com el municipi de Dénia està fent.
María Sintes va contar el testimoni de Dani. Durant el seu trajecte diari, mai tenia temps suficient per a contar-li al seu millor amic totes les seues aventures. Per a ell, el camí no era un mer tràmit, era una experiència vital
Pep, representant del grup de treball i director del CEIP Montgó ens va parlar del treball realitzat per aquest grup. Teruca, també del grup de treball i membre de l’AMPA Pou de la Muntanya va explicar el manifest del projecte. També va destacar la dificultat de desfer el camí recorregut i els reptes polítics per a enfrontar aquest tipus de projectes. Es va interessar per l’experiència de María Sintes en Segovia. Ella va explicar les febleses i fortaleses de “De mi escuela para mi ciudad”, inspirador i revolucionari projecte de camins escolars de caràcter ciutat que va tindre un recorregut d’uns 10 anys. Lúa, Lobo i Iris, representants de l’alumnat dels col·legis Llebeig i Pou de la Muntanya varen proposar accions o línies estratègiques per a tractar d’augmentar l’autonomia de la infància i fomentar els desplaçaments a peu, amb bici i amb transport públic, reduint l’ús del cotxe.
Entre els assistents també es varen realitzar propostes més concretes com, per exemple, reconvertir tots els espais d'aparcament en espais d'estada, agafant com a referència el lloc on realitzem l'acció.
Per altra banda, un veí va confirmar que després de la vianalització de diverses àrees de Dénia s’havia experimentat una millora en la relació veïnal d’aquestes malgrat les reticències inicials, mentre que les xiquetes i xiquets varen intervindre destacant la seua preferència a jocs inclusius que els permetera jugar junts, xiquetes i xiquets, compartint l'espai. També amb les seues paraules, es va confirmar que no juguen quasi al carrer. Un d’ells ens va regalar un emotiu testimoni, ens va demanar que Caminis poguera continuar durant molts anys i que se li permetera anar sol a l’escola, tal com contaven els majors. Les famílies també varen intervindre. Una de les mares va parlar d’un excés de control, de l’abusiu ús de la tecnologia i també de la por generalitzada.
Un xiquet ens va demanar que Caminis continuara durant molts anys i que se li permetera anar sol a l’escola, tal com contaven els majors
Per a tancar el debat, Pau va destacar que en l’actualitat ja existeixen mares i pares que no han experimentat el joc al carrer pel qual és més difícil que entenguen la importància que té per a les seues filles i fills. María va recordar que l’autonomia està vinculada a l’adquisició de responsabilitat i que, a causa de la manca d’ella, estem creant una generació molt immadura.
La vetlada va concloure amb la projecció del documental “Camí a l’escola”, nominada a millor pel·lícula europea als Premis Goya 2015 i guanyadora del Premi a Millor Documental en els Premis César 2013. Aquest film conta com, en diferents llocs del món, algunes xiquetes i xiquets fan vertaders esforços per a anar a l’escola. Aquesta apassionada història ens ajuda a reflexionar sobre les pors i les inseguretats que sofrim com a mares i pares malgrat viure en un món amb totes les comoditats i seguretats possibles.
La vetlada va concloure amb la projecció del documental “Camí a l’escola”. Aquest film conta com, en diferents llocs del món, algunes xiquetes i xiquets fan vertaders esforços per a anar a l’escola
Com diu Tonucci, un carrer és segur quan hi ha xiquetes i xiquets jugant. Si els escoltem, si aconseguim mirar la ciutat amb ulls de xiqueta i xiquet, podrem construir una ciutat amable per a la infància i, per tant, per a la resta de la ciutadania.
Fotografia: Caixa Fosca
Caminis és un projecte de llarg recorregut, que necessita d’anar sumant experiències i suports. Caminem fins a una Dénia més amable i feliç!
L'equip darrere del projecte 7a+i © 2024
Caminis és un projecte de llarg recorregut, que necessita d’anar sumant experiències i suports. Caminem fins a una Dénia més amable i feliç!
L'equip darrere del projecte 7a+i © 2024
