En la quarta sessió del grup de treball del projecte Caminis, celebrat el 31 de 2018 maig al CEIP Llebeig, pensem accions que transformen la realitat.
Us contem com va anar:
En aquesta quarta sessió, el treball de grup l’havíem de fer ja en clau de proposta. Es tractava de reflexionar sobre allò vist fins ara, tant problemàtiques com aspectes positius, i de pensar en les millores que es poden fer per tal d’aconseguir els objectius establerts en el manifest del projecte.
Els problemes cal veure’ls com a aspectes que calia millorar, però també cal reflexionar sobre aquells aspectes positius que el municipi té, i que poden contribuir a les millores, afavorir canvis o convertir-se en oportunitats.
Quins problemes i quines fortaleses afecten a cada punt del manifest?
El primer punt del manifest tracta la millora dels desplaçaments a les escoles, pel que fa a seguretat i confort, i la recuperació de l’autonomia de la infància. Molts dels problemes relacionats amb aquest punt tracten d’hàbits de mobilitat poc sostenibles o de sobreprotecció de la infància. I també d’alguns entorns amb poca vitalitat i solitaris que no propicien l’ús autònom de l’alumnat.
Mentre que en positiu destaquen escenaris d’arribada de l’alumnat a peu, en entorns urbans amb vitalitat, els qual afavoreixen la percepció de seguretat, així com dades de bona predisposició de famílies a canviar d’hàbits de mobilitat.
El segon punt del manifest busca un escenari amb menys presència de vehicles motoritzats, i vol més desplaçaments a peu, amb bici i amb transport col·lectiu. I en aquest sentit trobem un escenari actual amb elevada mobilitat amb vehicle, amb alguns problemes de mals hàbits d’estacionament, i també poc ús actual de la bici i l’autobús. En positiu, s’observa la demanda creixent de la ciutadania a millorar la mobilitat amb bici del municipi.
En el tercer punt, es contempla una xarxa d’espais urbans amb condicions adequades per a estar, passejar, jugar i xerrar. Els problemes que es detecten van relacionats amb la ubicació actual dels centres educatius, amb les discontinuïtats actuals en els itineraris que utilitzem per a caminar, i els punts conflictius o perillosos que hi trobem. En positiu trobem que Dénia té qualitats relacionades amb el paisatge, l’estructura urbana, l’activitat comercial o les relacions de veïnatge, entre altres, que poden contribuir a construir les solucions.
Sobre ciutat inclusiva, allò que més ha destacat és que Dénia no té ben resolta l’accessibilitat a l’espai públic. I també que cap centre educatiu del municipi, té un accés que oferisca condicions de confort, que facilite l’espera i la trobada de les famílies (sobretot mares, avis i àvies).
Sobre salut i contaminació destaca que els accessos als centres educatius en horari d’entrada són un espai agressiu perquè estan plens de cotxes.
I sobre participació, queda molt per fer, però és molt positiva la participació dels centres educatius, AMPA, entitats socials, alumnat i administració en el grup de treball del projecte, i continuem treballant.
Quines penseu que haurien de ser les accions o línies estratègiques per tal d’assolir l’objectiu plantejat?
A continuació tocava calfar-se el cap, i en grup, debatre idees i consensuar propostes que donen resposta als objectius del manifest.
Aquestes propostes les anavem a ordenar segons si eren:
Accions sobre polítiques públiques
Accions de millora de l’espai públic i d’infraestructures
Accions sobre canvis de comportament i actitud de la ciutadania
Accions sobre programes educatius
En la quarta sessió del grup de treball del projecte Caminis, celebrat el 31 de 2018 maig al CEIP Llebeig, pensem accions que transformen la realitat.
Us contem com va anar:
En aquesta quarta sessió, el treball de grup l’havíem de fer ja en clau de proposta. Es tractava de reflexionar sobre allò vist fins ara, tant problemàtiques com aspectes positius, i de pensar en les millores que es poden fer per tal d’aconseguir els objectius establerts en el manifest del projecte.
Els problemes cal veure’ls com a aspectes que calia millorar, però també cal reflexionar sobre aquells aspectes positius que el municipi té, i que poden contribuir a les millores, afavorir canvis o convertir-se en oportunitats.
Quins problemes i quines fortaleses afecten a cada punt del manifest?
El primer punt del manifest tracta la millora dels desplaçaments a les escoles, pel que fa a seguretat i confort, i la recuperació de l’autonomia de la infància. Molts dels problemes relacionats amb aquest punt tracten d’hàbits de mobilitat poc sostenibles o de sobreprotecció de la infància. I també d’alguns entorns amb poca vitalitat i solitaris que no propicien l’ús autònom de l’alumnat.
Mentre que en positiu destaquen escenaris d’arribada de l’alumnat a peu, en entorns urbans amb vitalitat, els qual afavoreixen la percepció de seguretat, així com dades de bona predisposició de famílies a canviar d’hàbits de mobilitat.
El segon punt del manifest busca un escenari amb menys presència de vehicles motoritzats, i vol més desplaçaments a peu, amb bici i amb transport col·lectiu. I en aquest sentit trobem un escenari actual amb elevada mobilitat amb vehicle, amb alguns problemes de mals hàbits d’estacionament, i també poc ús actual de la bici i l’autobús. En positiu, s’observa la demanda creixent de la ciutadania a millorar la mobilitat amb bici del municipi.
En el tercer punt, es contempla una xarxa d’espais urbans amb condicions adequades per a estar, passejar, jugar i xerrar. Els problemes que es detecten van relacionats amb la ubicació actual dels centres educatius, amb les discontinuïtats actuals en els itineraris que utilitzem per a caminar, i els punts conflictius o perillosos que hi trobem. En positiu trobem que Dénia té qualitats relacionades amb el paisatge, l’estructura urbana, l’activitat comercial o les relacions de veïnatge, entre altres, que poden contribuir a construir les solucions.
Sobre ciutat inclusiva, allò que més ha destacat és que Dénia no té ben resolta l’accessibilitat a l’espai públic. I també que cap centre educatiu del municipi, té un accés que oferisca condicions de confort, que facilite l’espera i la trobada de les famílies (sobretot mares, avis i àvies).
Sobre salut i contaminació destaca que els accessos als centres educatius en horari d’entrada són un espai agressiu perquè estan plens de cotxes.
I sobre participació, queda molt per fer, però és molt positiva la participació dels centres educatius, AMPA, entitats socials, alumnat i administració en el grup de treball del projecte, i continuem treballant.
Quines penseu que haurien de ser les accions o línies estratègiques per tal d’assolir l’objectiu plantejat?
A continuació tocava calfar-se el cap, i en grup, debatre idees i consensuar propostes que donen resposta als objectius del manifest.
Aquestes propostes les anavem a ordenar segons si eren:
Accions sobre polítiques públiques
Accions de millora de l’espai públic i d’infraestructures
Accions sobre canvis de comportament i actitud de la ciutadania
Accions sobre programes educatius
Caminis és un projecte de llarg recorregut, que necessita d’anar sumant experiències i suports. Caminem fins a una Dénia més amable i feliç!
L'equip darrere del projecte 7a+i © 2024
Caminis és un projecte de llarg recorregut, que necessita d’anar sumant experiències i suports. Caminem fins a una Dénia més amable i feliç!
L'equip darrere del projecte 7a+i © 2024
