Ens vam reunir més de 50 persones, de nou tot un èxit de convocatòria!

Vam començar la sessió agraint a les persones assistents la rebuda que ha tingut la segona part del projecte Caminis, xarxa de camins escolars a Dénia. Ens vam reunir més de 50 persones al saló d’actes del CEIP LLebeig, de nou tot un èxit de convocatòria, en aquesta primera sessió del grup de treball. Van participar a la sessió persones representants dels diferents col·lectius que formen el grup de treball:  alumnat, famílies i professorat de les escoles de Dénia convocades, entitats de l’entorn social de Dénia interessades en la infància, així com les diferents àrees de l’Ajuntament implicades en el projecte. A més, en aquesta segona fase, se suma al grup de treball el Consell Local de la Infància i Adolescència de Dénia, l’ens estable de representació de la infància i l’adolescència a Dénia, benvingut el CLIA!

En aquest segona part volem continuar construint el projecte entre totes i tots, necessitem la mirada de la infància i la de totes aquelles persones que entenen que millorar la ciutat per a les xiquetes i xiquets de Dénia significa millorar la ciutat també per a la resta de la ciutadania. Sou moltes i molts els que heu manifestat aquest desig de transformar la realitat de Dénia i convertir-la en un lloc més amable i feliç per a la infància i la resta de les persones que l’habiten.

Presentem el projecte entre totes i tots

Primer de tot vam proposar a les persones assistents que presentarem el projecte entre totes i tots. Hi ha persones que s’incorporen en aquesta segona fase, i hi ha també persones que van participar a la primera, però calia refrescar perquè han estat uns quants anys els que han passat entre una i altra. Vam plantejar un torn de preguntes dirigides a diferents combinacions de persones participants. 

A les persones nouvingudes els vam preguntar sobre el que pensaven que era Caminis i a les persones que van estar a la primera fase sobre el que vam fer en aquesta. A poc a poc anàvem calfant i anaven sorgint moltes de les qüestions que han estat claus al projecte Caminis, com: sostenibilitat, autonomia, desplaçaments, joc, convivència, inclusió, etc. i totes les accions dutes a terme durant la primera fase. També vam preguntar a les persones representants de l’Ajuntament i de la comunitat educativa pel que han estat fent durant aquests anys des de l’acabament de la primera fase. Hi ha la sensació compartida de què Dénia ha anat donant passes endavant per acollir millor a la infància i que s’espera que així continue.

Després de parlar del que hem fet, vam introduir el que anem a fer en aquesta segona fase del projecte Caminis, per una banda, una guia d’intervenció que incloga eines basades en l’urbanisme tàctic per a poder actuar a la xarxa de camins escolars, i per altra, una acció d’intervenció a la xarxa que ens servisca com a provatura del que plantejarà la guia. Per a acabar vam preguntar a les entitats de l’entorn social com valoraven la primera fase de Caminis, i quin impacte pensaven que havia tingut a Dénia el projecte. Era el darrer grup al que encara no havíem fet aquesta pregunta, i les respostes van ser molt positives. Aquesta activitat va revelar les complicitats existents a la primera fase del projecte i pensem que va ajudar a generar de noves.

Dénia, 2050

Una vegada presentat el projecte, vam demanar a les xiquetes i xiquets assistents que llegiren uns missatges que ens havien arribat del futur mentre preparàvem aquesta primera reunió. Es tractava de missatges de diferents formes de vida, uns relats que especulaven sobre possibles futurs a Dénia l’any 2050. Es tractava de missatges que provenien de persones humanes i no humanes, també d’altres espècies companyes com una gata o un pit-roig, i fins i tot d’un banc amb IA del Passeig del Saladar. 

Canvi climàtic, caiguda de meteorits, esgotament dels combustibles fòssils, etc. però també la ciutat com a lloc segur per a la infància, com a punt de trobada, amb autonomia, la ciutat bosc, la ciutat on les melodies entre persones i la resta d’éssers es mesclen. Futurs possibles per a poder entrar en matèria, i passar dels escenaris catastròfics al escenaris desitjables.

Caminis, la guia d’intervenció a la xarxa

Després d’aquests relats que volien ser suggeridors ens vam disposar per a l’activitat de treball plantejada, en grups mixtes que inclogueren la diversitat de persones que componen el grup de treball. En aquesta darrera activitat proposem que pensem en les actuacions que s’han d’incloure en aquesta guia d’intervenció a la xarxa de camins escolars, tenint en compte que aquesta guia està plantejada des de l’urbanisme tàctic, que és aquell que ens permet gaudir dels canvis a l’espai públic de manera més ràpida, i a l’hora flexible, per a comprovar com funcionen les solucions adoptades. 

Apuntem abans de començar a treballar, que aquestes actuacions han de recolzar els desplaçaments sostenibles i autònoms de la infància, però també han de procurar altres usos que fomenten la vida quotidiana dels infants i la trobada de la comunitat i d’altres espècies companyes amb la naturalització de la ciutat. 

Per a veure com funciona cada actuació pel que fa a assolir els objectius definits al manifest del projecte elaborat la primera fase, calia completar una llista de revisió per a cada actuació plantejada.

En l’activitat vam contar amb un munt d’imatges per a poder acompanyar les propostes que restaven a l’espera de ser seleccionades al mig de l’escenari. A més, les diferents persones participants podien aportar textos i dibuixos per a explicar les actuacions proposades.

Un altre repartiment de l’espai

Una vegada completats els suports fitxa per a cada actuació vam passar a la zona de butaques per a la posada en comú. Les xiquetes i els xiquets de cada grup van presentar les propostes d’actuacions a incloure a la guia. Entre les qüestions plantejades destaquem una distribució diferent de l’espai públic perquè puga acollir el joc i la trobada. Ho tenen clar, quan més espais lliures de cotxes, per a jugar córrer i divertir-se, més segurs estaran. També destaquem la mirada inclusiva des de les que es plantegen aquestes actuacions, el fet de que les persones som diverses. I el desig de sentir la natura a prop, una xarxa naturalitzada amb molta ombra, amb horts urbans al passeig del Saladar, perquè no? Una Dénia segura però també divertida, amb molt de color amb la intervenció d’artistes locals als murs i terra, pistes esportives, etc. que deixe enrere els ‘gristos’.

Moltes bicicletes, molta natura i molt de joc

A les actuacions proposades trobem moltes bicicletes, i altres cicles, en infraestructura segregada però també compartint l’espai, també més aparcaments i una bona il·luminació. A les propostes trobem l’ús d’energies més netes i materials més sostenibles reutilitzats o reciclats. Es proposa sempre que siga possible emprar vegetació, siga plantada en terra o en jardineres, per a organitzar l’espai de la xarxa. Vegetació adaptada a l’entorn de la ciutat i que fomente la biodiversitat. També tenen clar com ha de ser la xarxa perquè siga jugable. Proposen que si hi ha jocs, que aquests siguen inclusius. Demanen més equipament per a les diferents activitats esportives que els agraden (futbol, basquet, escalada, ciclisme, patinatge, etc.). I no volen parcs menuts, en volen de grans.

Finalment vam valorar entre totes i tots el nivell d’intervenció que suposa cadascuna de les actuacions plantejades, en relació als recursos, agents, pressuposts, etc. que son necessaris mobilitzar per a dur-les a terme. Ens vam donar compte que part de les actuacions plantejades ja han estat posades en marxa i que altres seran posades en marxa en breu. En la majoria, es tracta d’actuacions d’un nivell baix o mitjà d’intervenció. També és va plantejar que caldria valorar l’impacte de les actuacions a incloure a la guia.  

Ha estat sempre enriquidor comptar en aquestes sessions de treball amb el personal tècnic de l’Ajuntament que ha de valorar finalment com de viables son les propostes.

Ens vam reunir més de 50 persones, de nou tot un èxit de convocatòria!

Vam començar la sessió agraint a les persones assistents la rebuda que ha tingut la segona part del projecte Caminis, xarxa de camins escolars a Dénia. Ens vam reunir més de 50 persones al saló d’actes del CEIP LLebeig, de nou tot un èxit de convocatòria, en aquesta primera sessió del grup de treball. Van participar a la sessió persones representants dels diferents col·lectius que formen el grup de treball:  alumnat, famílies i professorat de les escoles de Dénia convocades, entitats de l’entorn social de Dénia interessades en la infància, així com les diferents àrees de l’Ajuntament implicades en el projecte. A més, en aquesta segona fase, se suma al grup de treball el Consell Local de la Infància i Adolescència de Dénia, l’ens estable de representació de la infància i l’adolescència a Dénia, benvingut el CLIA!

En aquest segona part volem continuar construint el projecte entre totes i tots, necessitem la mirada de la infància i la de totes aquelles persones que entenen que millorar la ciutat per a les xiquetes i xiquets de Dénia significa millorar la ciutat també per a la resta de la ciutadania. Sou moltes i molts els que heu manifestat aquest desig de transformar la realitat de Dénia i convertir-la en un lloc més amable i feliç per a la infància i la resta de les persones que l’habiten.

Presentem el projecte entre totes i tots

Primer de tot vam proposar a les persones assistents que presentarem el projecte entre totes i tots. Hi ha persones que s’incorporen en aquesta segona fase, i hi ha també persones que van participar a la primera, però calia refrescar perquè han estat uns quants anys els que han passat entre una i altra. Vam plantejar un torn de preguntes dirigides a diferents combinacions de persones participants. 

A les persones nouvingudes els vam preguntar sobre el que pensaven que era Caminis i a les persones que van estar a la primera fase sobre el que vam fer en aquesta. A poc a poc anàvem calfant i anaven sorgint moltes de les qüestions que han estat claus al projecte Caminis, com: sostenibilitat, autonomia, desplaçaments, joc, convivència, inclusió, etc. i totes les accions dutes a terme durant la primera fase. També vam preguntar a les persones representants de l’Ajuntament i de la comunitat educativa pel que han estat fent durant aquests anys des de l’acabament de la primera fase. Hi ha la sensació compartida de què Dénia ha anat donant passes endavant per acollir millor a la infància i que s’espera que així continue.

Després de parlar del que hem fet, vam introduir el que anem a fer en aquesta segona fase del projecte Caminis, per una banda, una guia d’intervenció que incloga eines basades en l’urbanisme tàctic per a poder actuar a la xarxa de camins escolars, i per altra, una acció d’intervenció a la xarxa que ens servisca com a provatura del que plantejarà la guia. Per a acabar vam preguntar a les entitats de l’entorn social com valoraven la primera fase de Caminis, i quin impacte pensaven que havia tingut a Dénia el projecte. Era el darrer grup al que encara no havíem fet aquesta pregunta, i les respostes van ser molt positives. Aquesta activitat va revelar les complicitats existents a la primera fase del projecte i pensem que va ajudar a generar de noves.

Dénia, 2050

Una vegada presentat el projecte, vam demanar a les xiquetes i xiquets assistents que llegiren uns missatges que ens havien arribat del futur mentre preparàvem aquesta primera reunió. Es tractava de missatges de diferents formes de vida, uns relats que especulaven sobre possibles futurs a Dénia l’any 2050. Es tractava de missatges que provenien de persones humanes i no humanes, també d’altres espècies companyes com una gata o un pit-roig, i fins i tot d’un banc amb IA del Passeig del Saladar. 

Canvi climàtic, caiguda de meteorits, esgotament dels combustibles fòssils, etc. però també la ciutat com a lloc segur per a la infància, com a punt de trobada, amb autonomia, la ciutat bosc, la ciutat on les melodies entre persones i la resta d’éssers es mesclen. Futurs possibles per a poder entrar en matèria, i passar dels escenaris catastròfics al escenaris desitjables.

Caminis, la guia d’intervenció a la xarxa

Després d’aquests relats que volien ser suggeridors ens vam disposar per a l’activitat de treball plantejada, en grups mixtes que inclogueren la diversitat de persones que componen el grup de treball. En aquesta darrera activitat proposem que pensem en les actuacions que s’han d’incloure en aquesta guia d’intervenció a la xarxa de camins escolars, tenint en compte que aquesta guia està plantejada des de l’urbanisme tàctic, que és aquell que ens permet gaudir dels canvis a l’espai públic de manera més ràpida, i a l’hora flexible, per a comprovar com funcionen les solucions adoptades. 

Apuntem abans de començar a treballar, que aquestes actuacions han de recolzar els desplaçaments sostenibles i autònoms de la infància, però també han de procurar altres usos que fomenten la vida quotidiana dels infants i la trobada de la comunitat i d’altres espècies companyes amb la naturalització de la ciutat. 

Per a veure com funciona cada actuació pel que fa a assolir els objectius definits al manifest del projecte elaborat la primera fase, calia completar una llista de revisió per a cada actuació plantejada.

En l’activitat vam contar amb un munt d’imatges per a poder acompanyar les propostes que restaven a l’espera de ser seleccionades al mig de l’escenari. A més, les diferents persones participants podien aportar textos i dibuixos per a explicar les actuacions proposades.

Un altre repartiment de l’espai

Una vegada completats els suports fitxa per a cada actuació vam passar a la zona de butaques per a la posada en comú. Les xiquetes i els xiquets de cada grup van presentar les propostes d’actuacions a incloure a la guia. Entre les qüestions plantejades destaquem una distribució diferent de l’espai públic perquè puga acollir el joc i la trobada. Ho tenen clar, quan més espais lliures de cotxes, per a jugar córrer i divertir-se, més segurs estaran. També destaquem la mirada inclusiva des de les que es plantegen aquestes actuacions, el fet de que les persones som diverses. I el desig de sentir la natura a prop, una xarxa naturalitzada amb molta ombra, amb horts urbans al passeig del Saladar, perquè no? Una Dénia segura però també divertida, amb molt de color amb la intervenció d’artistes locals als murs i terra, pistes esportives, etc. que deixe enrere els ‘gristos’.

Moltes bicicletes, molta natura i molt de joc

A les actuacions proposades trobem moltes bicicletes, i altres cicles, en infraestructura segregada però també compartint l’espai, també més aparcaments i una bona il·luminació. A les propostes trobem l’ús d’energies més netes i materials més sostenibles reutilitzats o reciclats. Es proposa sempre que siga possible emprar vegetació, siga plantada en terra o en jardineres, per a organitzar l’espai de la xarxa. Vegetació adaptada a l’entorn de la ciutat i que fomente la biodiversitat. També tenen clar com ha de ser la xarxa perquè siga jugable. Proposen que si hi ha jocs, que aquests siguen inclusius. Demanen més equipament per a les diferents activitats esportives que els agraden (futbol, basquet, escalada, ciclisme, patinatge, etc.). I no volen parcs menuts, en volen de grans.

Finalment vam valorar entre totes i tots el nivell d’intervenció que suposa cadascuna de les actuacions plantejades, en relació als recursos, agents, pressuposts, etc. que son necessaris mobilitzar per a dur-les a terme. Ens vam donar compte que part de les actuacions plantejades ja han estat posades en marxa i que altres seran posades en marxa en breu. En la majoria, es tracta d’actuacions d’un nivell baix o mitjà d’intervenció. També és va plantejar que caldria valorar l’impacte de les actuacions a incloure a la guia.  

Ha estat sempre enriquidor comptar en aquestes sessions de treball amb el personal tècnic de l’Ajuntament que ha de valorar finalment com de viables son les propostes.