Malgrat que han passat ja uns anys des de la primera fase del projecte Caminis, a la Casa de la Cultura trobem moltes cares conegudes, també de noves a les que donem la benvinguda. Com no, en algunes escoles hi ha hagut relleu en els equips directius i a les juntes de les AFA. Acudeixen a la reunió representants de Cervantes, Vessanes, Llebeig, Montgó, Pou de la Muntanya, San Juan Bautista - Maristas i Scientia Dénia; també de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i de la Policia Local de Dénia.

Recordem que es Caminis i el que vam fer a la primera fase

Primer de tot fem una repassada de com va ser impulsat el projecte Caminis i del que va suposar la primera fase, sobretot per les persones que s’incorporen de nou al projecte. Vam voler tornar a agrair el grau d’implicació de tota la comunitat educativa, amb la que vam aconseguir un gran èxit de participació en les accions educatives, en les diferents sessions del grup de treball i d’experimentació al carrer que es van plantejar en aquesta primera fase, el que va enriquir enormement el treball tècnic de diagnosi i de definició d’accions.

Què han fet l’Ajuntament i les escoles des d’aleshores?

Per una banda exposem que, en l’àmbit de la infància i l’adolescència, l’Ajuntament de Dénia ha posat en marxa el Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA) i el Consell Local d’Infància i Adolescència de Dénia (CLIA). També, darrerament, ha impulsat l’acció MISSIONS Dénia 2030, ciutat amiga de la infància i l’adolescència, dins del Programa de Municipis Innovadors de Las Naves, un programa de transferència de coneixement des de MissionsVLC2030 als municipis. Altres projectes i programes llançats en el darrer any han estat el programa Parcs Habitats i Berenar als Parcs, i el projecte patis oberts. Per altra banda, en l’àmbit de la mobilitat, des de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, es van desenvolupar les propostes de moderació de la velocitat davant el nou escenari Covid-19, s’ha revisat l’Ordenança de Trànsit i s’ha posat en marxa l’Estratègia de mobilitat ciclista i s’ha fet una revisió del servei de transport públic.

Pel que fa a les escoles, tal i com hem recollit al qüestionari, en aquests han vingut realitzant altres activitats relacionades amb la mobilitat sostenible i l’autonomia de la infància, com també han realitzat activitats extraescolars associades a desplaçaments sostenibles fora del centre. Així mateix el programa d’educació viària de la policia local de Dénia continua tenint una bona acollida malgrat que tant les escoles com la policia local indiquen resta encara d’una actualització. Les escoles manifesten que altres activitats tindrien cabuda si reben ajuda externa.

Hi ha una idea força exposada per l’Ajuntament a la reunió, i que les escoles comparteixen, per la qual molt del que ha ocorregut a Dénia en relació a la infància i la mobilitat en els darrers anys és conseqüència del projecte Caminis. 

Què farem en la segona fase?

Comentem la informació que han rebut les escoles i les AFA sobre el que farem en aquest curs escolar 2023/2024, la guia d’intervenció a la xarxa de camins escolars i l’acció d’intervenció a una part d’aquesta xarxa. Aquesta primera intervenció servirà com a testeig de les diferents eines i criteris que incorporarà la guia. Per al treball col·lboratiu parlem de com organitzar-nos de cara a les properes sessions del grup de treball.

Valoració de la primera fase i expectatives sobre la segona fase

Respecte al que perceben sobre la primera fase, les escoles exposen pensaments enfrontats. Durant aquesta fase van treballar molt, va ser un gran esforç comunitari, i malgrat que hi ha una sensació general de que es va generar una energia molt positiva, els sembla que aquest treball fet  no ha estat suficient i que poc ha canviat des d’aleshores. 

En la segona fase les escoles i les AFA demanen poder portar a la pràctica les línies estratègiques treballades a la primera fase. En relació a la guia demaneu que siga una ferramenta útil per a dur a terme les actuacions de millora necessàries. També demaneu que els programes o projectes que es desenvolupen siguen més continuats en el temps.

Malgrat aquests sentiments enfrontats l’interès per millorar la mobilitat i l’autonomia dels infants continua.

A més, les escoles parlen de que el context ara és diferent i que la qüestió de la sostenibilitat està més immersa i funciona com a eix transversal als currículums de les escoles. 

Impacte del projecte Caminis

L’impacte del projecte Caminis i de la resta d’accions, programes i projectes relacionats amb la mobilitat i l’autonomia de la infància ha estat valorat com a poc per les escoles en general. 

Malgrat aquesta valoració general a la reunió les escoles manifesten que hi ha qüestions que ocorren ara, que tenen a veure amb el projecte Caminis, que son conscients que son conseqüència del treball fet durant la primera fase. 

Pel que fa als desplaçaments sostenibles les escoles pensen que ha disminuït poc l’alumnat que arriba a classe amb cotxe, i que per altra banda, ha augmentat poc l’alumnat que arriba a peu i amb bicicleta.

Malgrat aquesta valoració, algunes escoles manifesten que han hagut d’augmentar les places d’aparcament ciclista a l’interior del centre.

Pel que fa a l’autonomia en els desplaçaments les escoles pensen que ha augmentat poc el nombre de l’alumnat que arriba al centre sol i que ha disminuït poc l’edat de l’alumnat considerada per les famílies. 

Impacte de la pandèmia 

En general, les escoles pensen que la pandèmia va tindre un impacte negatiu en la mobilitat de l’alumnat pel que fa a la sostenibilitat dels desplaçaments i a la seua autonomia en els desplaçaments.

Les escoles manifesten a la reunió que la pandèmia ha afectat a moltes qüestions que tenen que veure amb les famílies. Per exemple, l’assistència a les reunions amb les famílies, que cada vegada és menor, sobretot en les reunions amb les famílies de l’alumnat més menut, el que inicia el seu pas per l’escola.

Situació als entorns de les escoles

En general, les escoles pensen que han millorat algo les condicions que presenta l’entorn del centre per a animar a emprar modes de desplaçament sostenibles i saludable, i que han millorat poc les característiques per a animar a les famílies a deixar anar soles i sols als seus infants.

Algunes escoles manifesten que durant aquests anys han demanat a l’Ajuntament millores concretes a l’entorn del centre, com el AFA del CEIP Montgó. Altres manifesten que si que hi ha hagut actuacions que han millorat la mobilitat al centre, com el centre  Scientia Denia. Altres entenen que la situació és complexa de resoldre, com el CEIP Llebeig que valora positivament l’actuació realitzada al pas de vianants.

Les escoles veuen com a positiu que siguen les i els mateixos agents els que estiguen a les entrades i eixides a les escoles. La Policia indica que malgrat que ha resultat un gran esforç d’organització, també estan molt contents amb els resultats.

Malgrat que han passat ja uns anys des de la primera fase del projecte Caminis, a la Casa de la Cultura trobem moltes cares conegudes, també de noves a les que donem la benvinguda. Com no, en algunes escoles hi ha hagut relleu en els equips directius i a les juntes de les AFA. Acudeixen a la reunió representants de Cervantes, Vessanes, Llebeig, Montgó, Pou de la Muntanya, San Juan Bautista - Maristas i Scientia Dénia; també de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i de la Policia Local de Dénia.

Recordem que es Caminis i el que vam fer a la primera fase

Primer de tot fem una repassada de com va ser impulsat el projecte Caminis i del que va suposar la primera fase, sobretot per les persones que s’incorporen de nou al projecte. Vam voler tornar a agrair el grau d’implicació de tota la comunitat educativa, amb la que vam aconseguir un gran èxit de participació en les accions educatives, en les diferents sessions del grup de treball i d’experimentació al carrer que es van plantejar en aquesta primera fase, el que va enriquir enormement el treball tècnic de diagnosi i de definició d’accions.

Què han fet l’Ajuntament i les escoles des d’aleshores?

Per una banda exposem que, en l’àmbit de la infància i l’adolescència, l’Ajuntament de Dénia ha posat en marxa el Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA) i el Consell Local d’Infància i Adolescència de Dénia (CLIA). També, darrerament, ha impulsat l’acció MISSIONS Dénia 2030, ciutat amiga de la infància i l’adolescència, dins del Programa de Municipis Innovadors de Las Naves, un programa de transferència de coneixement des de MissionsVLC2030 als municipis. Altres projectes i programes llançats en el darrer any han estat el programa Parcs Habitats i Berenar als Parcs, i el projecte patis oberts. Per altra banda, en l’àmbit de la mobilitat, des de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, es van desenvolupar les propostes de moderació de la velocitat davant el nou escenari Covid-19, s’ha revisat l’Ordenança de Trànsit i s’ha posat en marxa l’Estratègia de mobilitat ciclista i s’ha fet una revisió del servei de transport públic.

Pel que fa a les escoles, tal i com hem recollit al qüestionari, en aquests han vingut realitzant altres activitats relacionades amb la mobilitat sostenible i l’autonomia de la infància, com també han realitzat activitats extraescolars associades a desplaçaments sostenibles fora del centre. Així mateix el programa d’educació viària de la policia local de Dénia continua tenint una bona acollida malgrat que tant les escoles com la policia local indiquen resta encara d’una actualització. Les escoles manifesten que altres activitats tindrien cabuda si reben ajuda externa.

Hi ha una idea força exposada per l’Ajuntament a la reunió, i que les escoles comparteixen, per la qual molt del que ha ocorregut a Dénia en relació a la infància i la mobilitat en els darrers anys és conseqüència del projecte Caminis. 

Què farem en la segona fase?

Comentem la informació que han rebut les escoles i les AFA sobre el que farem en aquest curs escolar 2023/2024, la guia d’intervenció a la xarxa de camins escolars i l’acció d’intervenció a una part d’aquesta xarxa. Aquesta primera intervenció servirà com a testeig de les diferents eines i criteris que incorporarà la guia. Per al treball col·lboratiu parlem de com organitzar-nos de cara a les properes sessions del grup de treball.

Valoració de la primera fase i expectatives sobre la segona fase

Respecte al que perceben sobre la primera fase, les escoles exposen pensaments enfrontats. Durant aquesta fase van treballar molt, va ser un gran esforç comunitari, i malgrat que hi ha una sensació general de que es va generar una energia molt positiva, els sembla que aquest treball fet  no ha estat suficient i que poc ha canviat des d’aleshores. 

En la segona fase les escoles i les AFA demanen poder portar a la pràctica les línies estratègiques treballades a la primera fase. En relació a la guia demaneu que siga una ferramenta útil per a dur a terme les actuacions de millora necessàries. També demaneu que els programes o projectes que es desenvolupen siguen més continuats en el temps.

Malgrat aquests sentiments enfrontats l’interès per millorar la mobilitat i l’autonomia dels infants continua.

A més, les escoles parlen de que el context ara és diferent i que la qüestió de la sostenibilitat està més immersa i funciona com a eix transversal als currículums de les escoles. 

Impacte del projecte Caminis

L’impacte del projecte Caminis i de la resta d’accions, programes i projectes relacionats amb la mobilitat i l’autonomia de la infància ha estat valorat com a poc per les escoles en general. 

Malgrat aquesta valoració general a la reunió les escoles manifesten que hi ha qüestions que ocorren ara, que tenen a veure amb el projecte Caminis, que son conscients que son conseqüència del treball fet durant la primera fase. 

Pel que fa als desplaçaments sostenibles les escoles pensen que ha disminuït poc l’alumnat que arriba a classe amb cotxe, i que per altra banda, ha augmentat poc l’alumnat que arriba a peu i amb bicicleta.

Malgrat aquesta valoració, algunes escoles manifesten que han hagut d’augmentar les places d’aparcament ciclista a l’interior del centre.

Pel que fa a l’autonomia en els desplaçaments les escoles pensen que ha augmentat poc el nombre de l’alumnat que arriba al centre sol i que ha disminuït poc l’edat de l’alumnat considerada per les famílies. 

Impacte de la pandèmia 

En general, les escoles pensen que la pandèmia va tindre un impacte negatiu en la mobilitat de l’alumnat pel que fa a la sostenibilitat dels desplaçaments i a la seua autonomia en els desplaçaments.

Les escoles manifesten a la reunió que la pandèmia ha afectat a moltes qüestions que tenen que veure amb les famílies. Per exemple, l’assistència a les reunions amb les famílies, que cada vegada és menor, sobretot en les reunions amb les famílies de l’alumnat més menut, el que inicia el seu pas per l’escola.

Situació als entorns de les escoles

En general, les escoles pensen que han millorat algo les condicions que presenta l’entorn del centre per a animar a emprar modes de desplaçament sostenibles i saludable, i que han millorat poc les característiques per a animar a les famílies a deixar anar soles i sols als seus infants.

Algunes escoles manifesten que durant aquests anys han demanat a l’Ajuntament millores concretes a l’entorn del centre, com el AFA del CEIP Montgó. Altres manifesten que si que hi ha hagut actuacions que han millorat la mobilitat al centre, com el centre  Scientia Denia. Altres entenen que la situació és complexa de resoldre, com el CEIP Llebeig que valora positivament l’actuació realitzada al pas de vianants.

Les escoles veuen com a positiu que siguen les i els mateixos agents els que estiguen a les entrades i eixides a les escoles. La Policia indica que malgrat que ha resultat un gran esforç d’organització, també estan molt contents amb els resultats.