L’activitat s’ha desenvolupat fora dels centres, al seu entorn urbà, sobretot als carrers que donen accés a l’escola. Es tracta d’un qüestionari amb preguntes relacionades amb les característiques dels vials i voreres de l’entorn dels centres, de les plantes baixes i espais públics d’estada, així com altres preguntes relacionades amb la percepció de seguretat.

L’alumnat ha observat els accessos als centres educatius, i resulta que pocs col·legis disposen d’un espai públic a l’entrada, que siga ample i sense cotxes. I gairebé cap centre, té aquest espai d’espera condicionat amb arbrat per a ombra, amb bancs per a seure, que facen confortable l’espera i que propicien un espai de trobada i socialització.

Un qüestionari amb preguntes relacionades amb les característiques dels vials i voreres de l’entorn del centre, de les plantes baixes i espais públics d’estada i preguntes relacionades amb la percepció de seguretat

L’alumnat participant ha eixit amb cintes mètriques per a mesurar l’ample de les voreres dels carrers d’arribada als centres. Les xifres resulten variables en els diferents casos, però sovint ens trobem amb amples inferiors a 1,50 metres, les quals no permeten l’arribada de persones en grup. També han dibuixat sobre un plànol, aquells obstacles que fan encara més estret el pas, com suports de fanals i de senyals. En alguns casos, la vorera és impracticable, perquè, per exemple, el pou ocupa tot l’ample a l'entorn del col·legi Paidos. En carrers del centre del nucli urbà, trobem amples inferiors a 1 metre (entorn del CEIP Cervantes i col·legi San Juan Bautista), i en el cas del col·legi Sagrado Corazón, hi ha trams de rutes escolars sense vorera.

A més, l’alumnat ha assenyalat que en tots els centres, hi ha vehicles que aparquen malament, en llocs inadequats o massa a prop de les portes d’entrada, provocant situacions incòmodes i fins i tot perilloses.

També en tots els entorns, han detectat encreuaments perillosos, per trànsit o per falta de visibilitat, i altres on faria falta un pas de vianants.

L’alumnat ha realitzat comptatges, durant aproximadament mitja hora en horari lectiu. Primer han comptat quants vehicles veien circulant, i destaquen els entorns dels CEIP Llebeig, amb més de 200 vehicles, i CEIP Pou de la Muntanya, amb més de 700 vehicles. Contrasta amb el carrer on s’han comptat menys cotxes, com davant del CEIP Montgó (76 vehicles).

També han comptat vianants i bicis. Destaca l’entorn del col·legi San Juan Bautista  on més persones caminen per les voreres (178), i on menys gent passa és per l’entorn del col·legi Paidos (7 persones) i el del CEIP Pare Pere (0). Sobre les bicis cal dir que en general passen entre 0-4 bicis, però destaca l’entorn dels col·legis Llebeig (32 bicis) i Pou de la Muntanya (12 bicis), que tenen a prop un itinerari ciclista. Però també destaca el col·legi Sagrado Corazón (14 bicis).

Finalment, opinen sobre quins carrers perceben com a perillosos: av. Alacant, av. València, carrer Estrella, av. del Montgó, av. Ramón Ortega, camí Cementeri, plaça París, carrer Fora Mur, carrer Magallanes i camí Santa Llúcia. Al voltant del CEIP Pare Pere, no hi ha carrers perillosos, però tampoc hi ha activitat comercial. L’activitat comercial es concentra als entorns de les escoles del nucli urbà principal, i l’alumnat ha anotat molts i diversos comerços i establiments. Als carrers dels col·legis Sagrado Corazón i Paidos, manca vitalitat per activitat comercial.

Aquesta fitxa d’observació realitzada per l’alumnat, és una eina d’anàlisi participativa que incorpora la seua visió al document de diagnosi, des de l’experiència pròpia d’ús d’eixos espais urbans.

Una eina d’anàlisi participativa que incorpora la seua visió al document de diagnosi, des de l’experiència pròpia d’ús d’eixos espais urbans

L’activitat s’ha desenvolupat fora dels centres, al seu entorn urbà, sobretot als carrers que donen accés a l’escola. Es tracta d’un qüestionari amb preguntes relacionades amb les característiques dels vials i voreres de l’entorn dels centres, de les plantes baixes i espais públics d’estada, així com altres preguntes relacionades amb la percepció de seguretat.

L’alumnat ha observat els accessos als centres educatius, i resulta que pocs col·legis disposen d’un espai públic a l’entrada, que siga ample i sense cotxes. I gairebé cap centre, té aquest espai d’espera condicionat amb arbrat per a ombra, amb bancs per a seure, que facen confortable l’espera i que propicien un espai de trobada i socialització.

Un qüestionari amb preguntes relacionades amb les característiques dels vials i voreres de l’entorn del centre, de les plantes baixes i espais públics d’estada i preguntes relacionades amb la percepció de seguretat

L’alumnat participant ha eixit amb cintes mètriques per a mesurar l’ample de les voreres dels carrers d’arribada als centres. Les xifres resulten variables en els diferents casos, però sovint ens trobem amb amples inferiors a 1,50 metres, les quals no permeten l’arribada de persones en grup. També han dibuixat sobre un plànol, aquells obstacles que fan encara més estret el pas, com suports de fanals i de senyals. En alguns casos, la vorera és impracticable, perquè, per exemple, el pou ocupa tot l’ample a l'entorn del col·legi Paidos. En carrers del centre del nucli urbà, trobem amples inferiors a 1 metre (entorn del CEIP Cervantes i col·legi San Juan Bautista), i en el cas del col·legi Sagrado Corazón, hi ha trams de rutes escolars sense vorera.

A més, l’alumnat ha assenyalat que en tots els centres, hi ha vehicles que aparquen malament, en llocs inadequats o massa a prop de les portes d’entrada, provocant situacions incòmodes i fins i tot perilloses.

També en tots els entorns, han detectat encreuaments perillosos, per trànsit o per falta de visibilitat, i altres on faria falta un pas de vianants.

L’alumnat ha realitzat comptatges, durant aproximadament mitja hora en horari lectiu. Primer han comptat quants vehicles veien circulant, i destaquen els entorns dels CEIP Llebeig, amb més de 200 vehicles, i CEIP Pou de la Muntanya, amb més de 700 vehicles. Contrasta amb el carrer on s’han comptat menys cotxes, com davant del CEIP Montgó (76 vehicles).

També han comptat vianants i bicis. Destaca l’entorn del col·legi San Juan Bautista  on més persones caminen per les voreres (178), i on menys gent passa és per l’entorn del col·legi Paidos (7 persones) i el del CEIP Pare Pere (0). Sobre les bicis cal dir que en general passen entre 0-4 bicis, però destaca l’entorn dels col·legis Llebeig (32 bicis) i Pou de la Muntanya (12 bicis), que tenen a prop un itinerari ciclista. Però també destaca el col·legi Sagrado Corazón (14 bicis).

Finalment, opinen sobre quins carrers perceben com a perillosos: av. Alacant, av. València, carrer Estrella, av. del Montgó, av. Ramón Ortega, camí Cementeri, plaça París, carrer Fora Mur, carrer Magallanes i camí Santa Llúcia. Al voltant del CEIP Pare Pere, no hi ha carrers perillosos, però tampoc hi ha activitat comercial. L’activitat comercial es concentra als entorns de les escoles del nucli urbà principal, i l’alumnat ha anotat molts i diversos comerços i establiments. Als carrers dels col·legis Sagrado Corazón i Paidos, manca vitalitat per activitat comercial.

Aquesta fitxa d’observació realitzada per l’alumnat, és una eina d’anàlisi participativa que incorpora la seua visió al document de diagnosi, des de l’experiència pròpia d’ús d’eixos espais urbans.

Una eina d’anàlisi participativa que incorpora la seua visió al document de diagnosi, des de l’experiència pròpia d’ús d’eixos espais urbans